Formant part de la ronda de visites que la Guàrdia Civil està fent avui a diversos mitjans de comunicació catalans, aquesta tarda el tour s'ha detingut a la redacció d'El Nacional. I ens ha portat un regal. Un detall certament bonic.

Es tracta d'aquest full de paper amb segell del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (sala Civil i Penal):

Com veu, s’anomena “Diligències Prèvies núm. 3/2017” i, després d'una petita introducció de dues línies, se'ns “requereix” “per tal que s'abstinguin d'incloure en el seu mitjà propaganda o publicitat relativa al referèndum de l’1 d'octubre, en qualsevol manera. Advertint-los que en cas de no fer-ho podran incórrer en responsabilitats penals”. I signa “El Lletrat de l'Administració de Justícia”.

He passat el text a la Maria Antònia, una amiga experta en trobar faltes d'ortografia als indrets més insospitats. I després de passar pel seu sedàs resulta que:

- on diu “les diligències més amunt esmentades” seria més correcte haver-hi escrit “esmentades més amunt”.

- “en qualsevol manera” no és incorrecte, però seria més correcte un “sigui quina sigui la manera”.

- hi ha un error de concordança quan diu “advertint-lo” en singular i “podran incórrer” en plural.

- on diu “que cas de no fer-ho” seria més correcte haver escrit “que en cas de no fer-ho”

- on diu “El Lletrat...”, lletrat no va amb majúscula.

- al "més" hi falta l'accent i hi ha diverses comes mal posades.

Però la Maria Antònia m'ha dit, per cloure la seva anàlisi, que tenint en compte com funcionen els textos jurídics, aquest “és passable”.  

Dit això, li confessaré que tinc un gran disgust. Jo esperava una cosa èpica, amb un gran desplegament d'efectius a la porta de la redacció, com aquells que veiem als vídeos que passen als informatius de TV, quan entren als pisos dels narcos. I no. Potser perquè en aquests vídeos els narcos sempre hi apareixen emmanillats en calçotets, la majoria dels cops de colors millorables (els calçotets, no els narcos) i nosaltres avui anàvem vestits (i vestides) i ens havíem posat mitjons nets. També esperava que entressin diversos efectius pels finestrals de la redacció que donen al carrer, despenjant-se des del terrat i vestits totalment de negre. I tampoc.

Tot ha estat més modest. Han trucat al timbre. Un cop. Un sol cop. Ni tan sols allò d'un nerviós i inquisitorial “ding, dong, ding, dong, ding, dong, ding, dong!!!!", acompanyat d'un insistent i brusc tustat de la porta. Res. “Ding, dong” i pari vostè de comptar. Els hem obert i han demanat per la persona responsable. Era una parella, com ha de ser en el cas de la Guàrdia Civil, però formada per un senyor d'uns 55 anys que podria ser el que ve a llegir el comptador de l'aigua i una noia d'uns 30 anys amb una presència absolutament anònima. Ni alta ni baixa, ni rossa ni morena, ni grassa ni prima, ni res ni no res... La normalitat total. Parlaven en castellà, però normal. Res del llenguatge del “Sargento Arensibia”.

La conversa ha estat de tràmit. Com quan vas al notari. Però amb una diferència, al contrari que a cal notari, la parella de la Guàrdia Civil no ens ha cobrat. En això hi hem sortit guanyant.

En un moment donat ell ha dit “¿Nos esperaban?". Se li ha contestat que, evidentment, perquè el tour que estaven fent era sabut per tota la professió i llavors ha dit: “Es que les veo muy preparados”. I això m'ha animat molt perquè fins ara “el preparado” només era un.

Ah, i als que no érem “la persona responsable” no ens han fet ni cas. És que ni un interrogatori en un despatx tancat amb clau amb una bombeta enfocant-nos a la cara, ni un escorcoll, ni una identificació. És que ni ens han mirat. Que trist, de veritat li dic. No som ningú!

I, sap el pitjor? Que si ens haguessin dit, més o menys, a quina hora vindrien, els podríem haver ofert un te i unes pastes. Esclar, és que han vingut a les 17.35, el moment més apropiat per aquestes coses. Ei, i la cosa hauria tingut qualitat, perquè del tema se n'haurien encarregat el Rob, en Tim i en Bob, la part britànica de la redacció que elabora l'edició d'El Nacional en anglès.

Total, que ahir vaig ser a Tarragona en un acte totalment il·legal i delictiu amb 8 mil persones i uns 200 periodistes explicant tot el que hi passava i avui la Guàrdia Civil m'ha avisat que vigili de no cometre cap delicte i... no ha passat res. Fins i tot avui dormiré a casa i tot. Realment això de ser un fora de la llei ja no és com abans. Vénen ganes de deixar de ser un perillós malfactor.