Una de les principals associacions de jutges és la Asociación Profesional de la Magistratura (APM). Segons el seu compte de twitter té més de 1.300 membres a Catalunya i és la majoritària.

Al seu compte, @JuecesAPMCAT hi piula noticies relacionades amb la justícia, sí, però sobretot hi piula noticies relacionades amb la política. De fet, de les últimes quinze piulades publicades amb data dilluns 20 d'agost del 2018 a dos quarts de vuit de la tarda, dotze tenien relació amb temes polítics.  

I el dia citat i a l'hora citada, la piulada fixada al compte és justament aquesta:

D'entre les piulades recents, com per destacar-ne algunes, en trobem dues on l'associació de jutges majoritària a Catalunya critica durament al Govern. En una d'elles fins i tot qualifica la seva actuació amb el simpàtic adjectiu de “torticera”:

​

Una qüestió interessant d'aquest compte de l'associació majoritària de jutges a Catalunya és que les coses tan interessants que piula no poden ser llegides per tots els ciutadans que tenen un compte a twitter. I, sap per què? Doncs perquè aquest compte bloqueja als usuaris que no els fan gaire patxoca. I uns dels il·lustres silenciats és en Jordi Pina, advocat de Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull. Ho ha explicat ell mateix aquest diumenge en aquesta piulada:

Interessant que una associació de jutges bloquegi advocats, no troba?

Coincidint en el temps hem vist com saltava a la fama tuitaire el senyor Antonio Salas, jutge del Tribunal Suprem.

La seva insistència opinativa a la xarxa ha generat una riuada de respostes de ciutadans (i de ciutadanes) que han aprofitat per manifestar-li al senyor Salas les seves rotundes discrepàncies. I el senyor Salas ha optat per contestar-los personalment a tots (i a totes), amb la qual cosa al seu compte s'hi ha generat tant de moviment que només entrar-hi hi passa corrent d'aire.

I és així com tenim un jutge del Suprem discutint, per exemple, sobre la constitucionalitat de la pancarta al·lusiva a Felip VI i penjada divendres a la plaça Catalunya de BCN:

Si vol entretenir-se llegint la resta de les seves opinions i, sobretot, les seves respostes, el compte és @salascarceller1. Però ja li ho aviso, necessitarà una llaaarga estona perquè el senyor Salas ho contesta tot, senyal que té molt de temps per dedicar-lo a twitter.

Però, esclar, aquesta intensa activitat ha provocat que alguns usuaris es preguntin si és normal manifestar públicament tantes opinions i amb tanta vehemència. El senyor Salas creu que no:

El senyor Salas defensa que quan fa de jutge aplica la llei i que quan opina, opina. I com que tothom té opinions, siguin jutges, periodistes, astronautes, sexadors de pollets, botxins o fabricants de repel·lents per a mosquits, tothom ha de poder opinar. Però, ¿tothom té dret a expressar les seves opinions polítiques? O sigui, ¿és acceptable que un jutge del Suprem que jutja polítics i temes relacionats amb la política, pugui manifestar públicament les seves opinions? Ei, i no pels ciutadans jutjats, que també, sinó pel propi jutge.

Tots sabem que la llei és de goma i té moltes interpretacions. I gràcies a Llarena hem descobert que, si cal, la llei s'inventa a gust (és la meva opinió, perquè jo també tinc dret a opinar. I de fet, això mateix també ho opinen les justícies d'Alemanya, Bèlgica i Escòcia. De moment).

Doncs bé, si un jutge té una opinió A sobre un tema polític. l'expressa públicament i arriba un dia en que ha de prendre una decisió sobre aquest tema (o resoldre un recurs) i decideix A, li cauran les crítiques com l'aigua cau durant una tempesta d'estiu. Per què? Perquè li diran que ha usat la llei per aplicar la seva opinió com a ciutadà, encara que no ho hagi fet. I si decideix B, també li cauran les crítiques perquè li diran que ho ha fet condicionat per haver expressat públicament la seva opinió.

Per tant, senyors jutges (i senyores jutgesses) amb ganes de fer política, vostès facin de jutges (i de jutgesses) i no d’opinadors (i opinadores). Ei, i insisteixo, no per nosaltres, sinó per vostès. Sí, la fama és molt bonica, però és efímera. I les abraçades als jutjats mentre et diuen “campeón” reconforten molt, però als jutges, per molt que els cridi la política, els paguem perquè jutgin. I ja tenen prou feina al seu negociat com per passar-se tot el dia a twitter discutint-se amb la gent.

Bé, a no ser que aquesta sigui la seva gran aspiració a la vida. En aquest cas millor que pleguin de la carrera judicial i comencin la carrera com a opinadors i tuitaires influents. Però sense acostar-se a cap sentència.