Ara mateix Pablo Llarena podria ser, perfectament, entrenador del Barça. També enllaça grans derrotes, l'una darrera l'altra, sense ni immutar-se. A la seva particular Champions ha aconseguit un currículum que fins i tot és pitjor que el dels últims anys dels blaugranes. Els seus Roma, Juventus, Liverpool, PSG (dos cops) i Bayern (tres) són Alemanya, Bèlgica, Escòcia i a partir d'avui, Itàlia. I això cal sumar-les seves famoses tres euroordres Guadiana, que apareixen i desapareixen misteriosament. Perquè és molt -ei, però mooolt- difícil tenir tanta raó com li dona sempre el club de fans que té instal·lat a la justícia, la política i al periodisme hispà i que als tribunals mai no li hi doni ningú. Ni per error. Pobret. Els daltabaixos d'aquest home són tan pertinaços que, arribat el cas d'haver de veure-se-les amb la justícia, tothom el voldria d'acusador. Si el cas es dirimís en un tribunal normal, esclar.

Tots ells -els del club de fans- són els que es passen el dia cridant “Puigdemont a prisión”, una manera com una altra de deixar-s'hi la veu per a no res i de perdre el temps. Ho han tornat a fer també aquest cap de setmana a la convenció on uns han optat per convertir-se en el Partido Voxpular. La sorpresa ha estat la justificació que avui s'ha inventat el respectat (al menys per part meva) Alejandro Fernández, líder del partit a Catalunya, per treure'n ferro: “La gent ha de tenir una miqueta més de fortalesa mental. No crec que a ningú li passi res per sentir un crit d'aquestes característiques amb una plaça de toros amb gairebé deu mil persones”. Perdó?

A servidor de vostè quan li parlen de “fortalesa mental” li ve al cap aquella eterna desfilada pel judici perpetrat al Tribunal Suprem quan membres dels cossos de seguretat espanyols anaven passant repetint el mateix guió. Deien que l’1-O havien vist entre la gent unes mirades d'odi que ni a l'Euskadi dels anys del plom. Maredédeusenyor el que els va obligar a fer un Estat per sostenir el que no se sostenia per enlloc. Que trist. I quina baixesa. I quina manera de desacreditar i embrutar les institucions de dues en dues. La policial i la judicial, en aquest cas. Fer anar a dir això de les mirades d'odi a gent que, si realment van ser a Euskadi -cosa que no ha quedat acreditada-, cada dia havien de mirar a sota del seu cotxe per salvar la vida, és tan summament miserable. Fortalesa mental? Hòstia Alejandro, no fotem! Que tu saps llegir i escriure, no com la majoria dels del club de fans de l'ínclit! Aquí qui necessita fortalesa mental és el llarenisme (constitucional). Per començar a assumir que potser més aviat del que es pensen, Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Marta Rovira aniran a visitar Llarena a la seva segona residència de la Cerdanya perquè es pagui una mariscada. Perquè un Estat que ha perdut la vergonya ho aguanta tot, sí, però fins a un límit.

Veient com no paren d'anar d’Annual en Annual, no puc evitar recordar aquella històrica pancarta que va aparèixer al Camp Nou en una de les nombroses crisis del nuñísme i que deia, referint-se a Josep Lluís Nuñez: “Maria Lluïsa, emporta-te’l al cinema” (Maria Lluïsa -Navarro- era la seva dona”). Doncs bé, ves que l'Estat no acabi desplegant un immens “Gema, emporta-te’l al cinema” (Gema, és la dona del jutge). I hi acabi anant. I s’hi acabi quedant.