Molta gent m’ho pregunta: “Javier, com es passa de ser un divulgador de freaks a ideòleg del cunyadisme?”. I jo sempre els responc: “Ah però, no estic fent el mateix, però amb un format diferent?”.

Perquè, a veure, quina diferència hi ha entre “entrevistar” a Carlos Jesús, Carmen de Mairena o Pozí o expressar això?:

 

 
Quina diferència hi ha entre fer bromes pesades a gent poc conscient que se l’està ridiculitzant per riure’s d’ells o que se l’està escarnint aprofitant que té una malaltia mental o és discapacitat o dir al meu programa que Hitler no va ser un dictador?
 
 

En tot cas, escolti, ¿qui en sabrà més, la gent que em té enveja o qui em va donar un Ondas? ¿Qui té més raó, els que em tenen gèlos o l’ESERP Business School, que va distingir-me amb un guardó pels meus mèrits: "Expira a Don Javier de Cárdenas Pérez y a su brillante trayectoria, destacando su labor en medios de comunicación y su capacidad analítica, ejecutiva y de innovación periodística que le han permitido alcanzar el más alto nivel de Prestigio y Proyección Profesional. Se le otorga por acuerdo unánime de esta junta rectora el correspondiente Profesor Honorífico”?

¿Quina opinió té més valor, la de la bona gent que em defensa en el famós cas de la oient anònima de qui vaig revelar el nom, on treballava i que vaig pressionar el seu cap perquè la fessin fora de la feina o la de gent explicant què va passar realment?

Qui té més credibilitat, els meus oients i fans o gent que ha opinat del tema com Diana López aquí mateix?

En resum, qui en sabrà més, tota aquesta gentussa o TVE, que m’ha convertit en un dels seus fitxatges estrella de la pròxima tardor i que pagarà 2 milions d’euros (IVA a part) per 61 programes de 35 minuts? En sabrà més de comunicació qui porta des dels 9 anys dedicat a informar i entretenir o una colla de ressentits?  

No val la pena perdre ni un segons en respondre, oi? Doncs ja està. Molt millor escoltar-me cada dia al “Levántate y Cárdenas” d’Europa FM, llegir-me en una simpàtica i entranyable entrevista que m’han fet recentment a la revista Diez Minutos, o veure’m en aquest programa que em produeix Gestmusic i que ja escalfa motors...  

 

 

I després d’això ja em poden anar dient que sóc l’ideòleg del cunyadisme...

Ah, per cert, torno a la pregunta inicial i la responc amb una altra pregunta: i si aquell passat meu amb els freaks fos una mena de show de Truman? Vaja, que jo fos part activa de l’espectacle sense saber-ho?