Feia temps que no veia un acte del PSC com el d'aquest diumenge al matí al Palau de Congressos del Fòrum de BCN. Unes 5 mil persones arribades de tot Catalunya i de diversos punts d'Espanya demostrant que el partit d'en Miquel Iceta no només resisteix sinó que aspira a tornar a ser allò que fou.

Un dels temes de l'acte del PSC d'avui ha estat la banda sonora, que ha sonat a tota castanya, i amb una varietat i qualitat que demostra que estava pensada. Hem sentit Creedence, el "We are family" de les Sister Sledge (per cert, cançó dels anuncis de La Caixa), Coldplay, “City of blinding lights” d’U2, Macaco, “Shake it off” de Taylor Swift, “Some nights” de Fun (tres cops), “Karma Chameleon” de Culture Club, “L’Empordà” de Sopa de Cabra, “Mediterráneo d'en Serrat i a l'entrada d'en Miquel Iceta a l'auditori el “Waitin’on a sunny day” d'en Bruce, l'amic de BCN.  

Però també s'ha notat que la cosa estava pensada amb les músiques que han sonat quan els candidats han pujat a l'escenari. Per exemple, quan ho ha fet Rodríguez Zapatero ha sonat la sintonia de la seva campanya del 2004. Però a part d'això han passat altres coses.

Un servidor era a la zona per on els caps de cartell que eren presentats per megafonia com si fossin jugadors de la NBA anaven des de l'espai restringit fins a la zona VIP de l'acte. Al principi estava molt solet. Però quan la gent ha vist que des d'allà podien veure els seus ídols de prop, allò s'ha omplert de mòbils frisosos de selfies. Amb els seus corresponents propietaris. Com un senyor de València que, just quan passaven pel davant nostre l'Eva Granados, en Ferran Pedret i en Ramon Espadaler, m'ha dit: “Aquest és el primer pas per arribar a La Moncloa. Mira, pell de gallina”. O com una mare i un fill que demanaven a un membre de seguretat que els deixessin fer-se una foto amb en Miquel Iceta “perquè venim de Madrid”. Però aquell també era l’accés a la zona noble amb dret a sortir darrere dels candidats. I per allà a les 11.39 hi han passat corrent uns 50 joves d'uns 18-20 anys mentre un membre de la organització els deia: “Vamos, vamos rapidito”. I a les 11.48 hi ha passat el poder municipal del PSC, Núria Marin, alcaldessa de l’Hospitalet, i Jaume Collboni, líder del partit a l'Ajuntament de BCN. Però no Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, de la qual avui ni rastre.

A les 11.51 han demanat “tres persones per estar davant de tot, darrere dels candidats”. Un d'ells ha estat el senyor de València. En canvi una senyora que havia vingut “només  per fer una foto” ho ha deixat estar “perquè tinc la jaqueta amb el meu marit” i el marit a l'altra punta. A les 11.54 ha arribat un altre grup de joves i també els han dit que “rapidito”. Un minut després han passat José Montilla i Rosa Maria Sardà, sense ser presentats per la megafonia i sense que gaire gent s'adonés de que passaven per allà.

En Josep Borrell ha passat a les 11.59 sonant el "Some nights" de Fun a un volum important. Dos minuts després ha passat Ignasi Farreras, conseller de Treball de Generalitat del 1988 al 1999 per Unió Democràtica, també en modo “rapidito”, per ocupar la seva cadira.

Pedro Sánchez ha passat a les 12.05. I la senyora del marit i la jaqueta i una amiga que ha vingut de reforç l'han petonejat molt i han marxat a la seva cadira. I, finalment, a les 12.13 ha entrat en Miquel Iceta. Cinc minuts després ha començat l'acte. De les intervencions de Marín, Collboni i Granados destaco les frases: “Si ets d'esquerres i no ets independentista només pots votar socialista” i “El PP és la mitja taronja dels independentistes”.

Borrell ha citat diverses frases de Tarradellas, ha parlat de “Mossèn Junqueras” i ha explicat: “Tinc un amic xino que diu que si vols sortir d'un forat, has de deixar de cavar”. ZP ha fet una defensa del respecte a la llei: “Cap home està per sobre de cap llei. Primer les lleis i després la voluntat dels homes”. I Pedro Sánchez ha dit: “El contrari del independentisme no és l'unionisme sinó l'europeisme. I, per fi, el candidat. Iceta ha tingut un record per a Joan Reventós, Ernest Lluch i Carme Chacón. Ha saludat i ha agraït la presència de Manuela de Madre, Jordi Hereu i Isidre Molas. I quan ha agraït la col·laboració a la gent de “Junts per Avançar” (l’antiga Unió) i ha fet una encesa defensa del catalanisme de tota la vida, la gent s'ha posat dreta i l'ha aclamat. Al cantó de les frases “Icètiques” del dia destaco: “Albert Rivera diu que els vots que no van a Ciutadans van a la brossa... És un demòcrata de ‘pacotilla’”.

I així ha acabat un acte que no ha estat un d'aquells mítics del Sant Jordi ple de gom a gom, però que ha injectat optimisme a les bases d'un PSC que feia temps estava trist, desconcertat, amagat i sense saber què volia ser.