Vivim en un món mediàtic que viu d'estimular el clic, el consum de continguts per impuls, cridant l'atenció. La qüestió és atrapar i mantenir el màxim de persones el màxim de temps i per aconseguir-ho s'usen tota mena de trucs.  

Com ja ens va mostrar fa molts anys el programa “Moros y cristianos”, a la TV hi funciona molt bé usar la baralla i la discussió per crear espectacle i polèmica. Això ha generat una nova professió que és la de “polemista”, un personatge que com el seu propi nom indica, és un professional de la polèmica però des de la provocació. Al polemista tant li fot discutir sobre economia col·laborativa, sobre pasta de dents o sobre si l'home va anar a la lluna o no. La seva funció és la de fidelitzar un tipus d'espectador que pensa com ell, però a la vegada atrapar al públic del target oposat. En aquest cas a través del rebuig.

Això que alguns anomenen El Procés ha generat una nova especialització, la del polemista professional antitotelquesiguiindepeosimilar. Un exemple d'aquest tipus de personatge és Eduardo Inda. Els “seus” se'l miren perquè l'adoren i perquè diu el que ells pensen. I els qui l’odien, se'l miren per insultar-lo i per desfogar-se amb ell. I ell, mentre, anar ingressant.

I ara vostè em farà la gran pregunta: l’Inda es creu de veritat tot el que diu o és un paper, un personatge? I la resposta és una altra pregunta: vostè creu que algú que viu de barallar-se amb tothom es pot creure sempre tot el que diu?  

Doncs bé, al programa de l’Ana Rosa (Tele 5), aquesta funció de polemista professional la realitza el periodista Javier Negre. Abans l'havia dut a terme a can Griso (Antena 3), però fa tan bé el seu paper que va ser fitxat per la competència més directa.

Negre es va fer molt famós per ser l'autor d'aquell reportatge sobre els mestres de l'institut del Palau de Sant Andreu de la Barca. Allò va ser tan polèmic que li va obrir moltes portes en aquest submón del consum televisiu de traç gruixut. I ell va adonar-se'n i va ser prou hàbil com per jugar-hi fort i aconseguir una cadira de primera fila al circ. 

Però, un cop més la pregunta és: on hi ha la línia vermella a partir de la qual la provocació que et toca fer per alimentar un personatge que et proporciona uns bons ingressos i una fama efímera, es converteix en una difamació que voreja el delicte? 

L'usuari @Juanmi_News , sempre atent, piulava aquest divendres una intervenció de Javier Negre on es notava que buscava la provocació per la provocació en un teatret muntat per generar polèmica...

És possible que Negre s'inspirés en piulades com una de dimarts a càrrec d'un petit grupuscle d'aquests que ara en diuen indentitaris:

Mèdia 1

Però l'anomenat Procés s'ha convertit en el porc dels mitjans unionistes i l'aprofiten tot. No només en programes d'entreteniment matinal sinó en programes d'entreteniment que passen per ser informatius. En aquest cas era l'usuària @MonicaLimoni qui, precisament responent la piluada de @Juanmi_News, penjava un altre vídeo on els indepes tenien la culpa de les inundacions, no ja perquè s'ho gastaven tot en la llengua i no en canviar els pobles de lloc, sinó perquè es negaven a tenir certa unitat militar que es veu que evita que plogui... 

Conclusió de tot plegat? Els indepes són colpistes, nazis, violents, adoctrinadors, mala gent, perillosos... i quan plou molt, ofeguen gent.

El dubte és saber la quantitat de coses dolentes que també són els indepes i que encara no sabem i que en Negre i Antena 3 ens descobriran en breu.