Va, canti amb mi: “Madrid no se queda, no se queda Madrid!”. La mà és més ràpida que la vista i quan vostè estava mirant la boleta del desori en la gestió de la COVID, la falta de mesures per controlar el virus i una creativitat fins i tot excessiva a l'hora d'oferir les dades reals, va la presidenta de Madrit (molt més concepte que mai de la vida i multiplicat per infinit infinites vegades), mou els cubilets, vostè assenyala el que creu que conté la boleta, ella l’aixeca i, què hi apareix? Siiiií, la independència! “Daaale todo Vicenta, que no viene nadie”.
Ha succeït durant un acte on es tractava de treure tot el parc mòbil banderil i demostrar al món que serà per tela. Ja a primera hora, els telèfons dels basars xinesos de la capital no paraven de sonar: “A por otra, a por otra, a por otra bandera pelota”, cridaven els de la Comunidad. I vinga encarregar banderes! Però esclar, el Gobierno, que no es moca amb mitja màniga, ha exclamat allò de “Bandera no solo habrá una sino cincuenta y una. ¡O más!”. I han trucat al majorista més important de la galàxia en distribució de banderam, el senyor Quielebolsa Puig, i li han dit -textualment- “tooodo, tooodo, tooodo, lo necessito todo”, referint-se a l'estoc. I se l'han endut.
Tot i així el resultat ha estat escàs perquè el darrera de Pedro Sánchez i d'Isabel Díaz Ayuso s'ha vist molt buit, com si hi faltés alguna bandera:
Però la cosa no s'ha acabat aquí. De fet, l'acte d'afirmació independentista madrilenya, de si mateixa, encara no havia ni començat. Les banderes només eren com quan al vermut et duen els escuradents, els tovallons de paper i l'ampolleta de la salsa. Les patates rosses, els “berberetxos”, els seitons, les olives farcides i els musclos en escabetx han vingut després en forma de proclamació de la Constitució del nou Estat de Madrit i que té com a nom genèric “Madrid es una España dentro de España”. O sigui la independència mitjançant un forat negre. La presidenta ha declamat l'article 1 i únic. Si vol veure i viure el moment històric, aquí té el vídeo:
Però si vol llegir amb calma la transcripció d'aquesta peça que ja ha passat a la història de la humanitat, juntament amb la desaparició dels dinosaures, el final de Lost i la venda d’Arturo Vidal a l’Inter pel preu d'un apartament a Cunit, aquí la té (per cert, és recomanable assaborir-la assegut -o asseguda-, no fos cas que li vingués una basca i es copegés el crani amb alguna superfície dura):
“Todo el mundo tiene familia en Madrid. Todo el mundo pasa por Madrid. Madrid es de todos. Madrid es España dentro de España. Madrid, ¿qué es sino es España? No es de nadie porque es de todos. Todo el mundo utiliza Madrid, todo el mundo tiene un espectáculo en Madrid... Todo el mundo pasa por aquí. Por tanto, pretender tratar a Madrid como al resto de las comunidades es a mi juicio algo muy injusto y es algo que siempre pasa. ¿Qué le pasa a Madrid? Que es su forma de ser también. Es esa densidad, es esa libertad, son esos horarios. Cualquier domingo, a cualquier hora uno puede comprar en cualquier tienda... Se dan circunstancias que no se dan en otras comunidades autónomas y nos haríamos trampas al solitario si pensáramos que esta Comunidad y esta capital pueden ser tratadas como las demás”.
Esclar, ara se suposa que servidor de vostè hauria de fer un comentari sobre la cosa, oi? Crec que no cal. Perquè 1/ Es comenta sola, 2/ Vostè farà un comentari més brillant, 3/ És insuperable i 4/ Perquè tenint en compte el currículum de l'autora, no es podia esperar gaire més...
