Li ho confesso. Ahir me'n vaig anar a dormir molt neguitós. M'he passat tota la nit amb uns malsons que m'han despertat uns quants cops suant i amb el cor bategant-me a la mateixa velocitat que Pablo Casado diu imbecil·litats. Un horror! (Un horror, la nit que he passat i Casado). I si li ho explico és perquè sé que a vostè li ha passat el mateix. Perquè vostè i un servidor de vostè ahir, poc abans d'anar a dormir, vam llegir que aquest matí de diumenge Pedro Sánchez havia convocat a Barcelona una compareixença institucional extraordinària on no acceptaria preguntes. I vostè i un servidor, que som molt sensibles, vam començar a donar-li voltes a la causa d'aquesta tan sorpresiva com inesperada aparició que només podia explicar-se perquè tenia alguna cosa a dir.

Esclar, perquè quan convoques per sorpresa una compareixença en un festiu, i ni més ni menys que a la Delegació del Gobierno, és que tens una cosa molt important per comunicar. Perquè si no tens res a dir, no convoques res i aprofites el matí per dormir, passejar, escombrar el menjador... Per tant, partint de la base que alguna cosa important estava a punt de succeir, servidor ha passat la nit del lloro donant-li voltes a quina podia ser aquesta cosa. ¿Noves terribles restriccions relacionades amb l'augment espectacular de contagis de COVID òmicron? Noves restriccions no tan terribles però sí una miqueta? Algun anunci d'alguna notícia que no sabíem i que ens posaria els pèls de punta, fins i tot a mi? O potser, jo què sé, tenia a veure amb alguna cosa relacionada amb el català a les escoles? O es tractava de dur el Senat a l'aeroport Josep Tarradellas-El Prat? O anunciava que seria un dels presentadors de la Marató de TV3? O era un anunci relacionat amb Pablo Casado? No ho sé... que li aplicava el 155 i en prenia el control? Que a partir d'ara se li farien controls antidòping abans de cada declaració? Se li regalaria un abonament perquè vagi al zoo, s'entretingui una estona i, mentre, no emprenyi? S'analitzaria la seva partida de naixement i descobriríem que també menteix amb el seu nom i realment es diu Pablo Pajares&Esteso? Jo què sé!

Doncs no. Sánchez ha comparegut i no ha dit res que justifiqués l'aparició. No ha anunciat cap nova mesura, no ha comunicat res que no sabéssim i no ha explicat cap canvi ni cap decisió. Només ens ha dit que dimecres ha convocat una reunió de presidents autonòmics, que ja sabíem que estava convocada, però primer ha dit que era dimarts, amb la qual cosa molta gent s'ha quedat confosa. Més encara. A la resta dels sis minuts vint segons que ha durat la cosa en total, ha tornat a aparèixer aquell paulocohelisme constitucional que ja vam patir durant el confinament d'aviat farà dos anys. Aquell estar estona i estona xerrant i xerrant sense dir res però fent de guia espiritual que invoca el nostre creixement personal a través del trencament dels lligams energètics i de les cadenes invisibles que ens impedeixen evolucionar cap a la positivitat a base de recuperar el control de les nostres emocions. Vaja, una d'aquelles xapes que, perfectament, poden acabar venent-nos unes espelmes purificadores o un penjoll que elimina les males vibracions.

I no, això no és cap crítica. Al contrari, perquè fer això -i fer-ho bé- no és gens senzill. Sí, perquè tu pots sortir a no dir res, però a base de minuts i minuts xerrant pot passar que, en un moment donat, t'equivoquis i acabis dient alguna cosa. Però en això, Pedro Sánchez és in-su-pe-ra-ble! El problema és pels periodistes que han de seguir la intervenció i fer-ne una peça. Com titules una notícia en la que no hi ha hagut cap notícia? I a la resta de línies que tens per explicar la intervenció, què coi hi expliques? Fas una redacció titulada: “Jo tenia festa diumenge al matí, volia aprofitar per fer coses, em van enviar a la compareixença sorpresa de Sánchez i aquí estic, sense saber com omplir les línies que m'han donat per omplir”. Home (i dona) el títol és prou llarg com per tenir la feina mig feta, però -reconeguem-ho- de la compareixença en sí, no diu gaire.