De sobte la societat catalana avui ha descobert que hi ha una cosa que en diuen la Cambra de Comerç. I es veu que el nom correcte és Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. I sembla ser que el cens d'aquest organisme és d'unes 340 mil empreses. I expliquen que, també, és una institució per als autònoms. Ah, doncs encantat. Aquí la Cambra, aquí Catalunya, hola què tal? Tot bé?

Si a un servidor li haguessin demanat ahir al matí que fes una fotografia mental de la Cambra de Comerç, hauria imaginat uns senyors amb barret de copa i cigar de pam com els que dibuixava en Jaume Perich, passant-se el porró del poder els uns als altres. Perquè el meu desconeixement de la cosa era enciclopèdic. Amb això vull dir que podria ser així o no. Ni idea.

En canvi avui tots (i totes) hem fet un curset accelerat de Cambra i ja dominem el tema com si es tractés de parlar de Joc de trons. Què ha passat? Coi, que aquest poder que jo imaginava en forma de porró ha anat a parar als indepes. Sí escolti, es veu que feia nou anys que no hi havia eleccions, ara n'hi ha hagut i ha guanyat en Joel Joan, en Joan Canadell i uns quants més.  

I, esclar, els indepes aconseguint el poder en un lloc que fins aquell moment ni havien ensumat, doncs és un canvi. Quin? Ni idea, però per les reaccions que hi ha hagut, me l'imagino. Sí, perquè avui ja hem començat a sentir gent d'ordre i molt constitucionals tots ells exclamant-se molt i vaticinant la fi del món. Naturalment, que això sigui així vol dir que sí, que ha passat alguna cosa. I si són “els de tota la vida” els que estan escandalitzats, vol dir que o bé 1/ els indepes l'han feta tan grossa que és com si una de la CUP guanyés les eleccions al Círculo Ecuestre o al Reial Club de Polo o 2/ que no n'hi ha per tant i es tracta d'usar això en plena campanya electoral com a espantall per intentar mobilitzar els propis o 3/ també podria ser una miqueta de les dues coses.

I això passa el mateix dia que la premsa de Madrit (concepte) i els dos partits d'extrem centre ens presenten Miquel Iceta com un perillós indepe que es menja els nens espanyols com si fossin coca-coles zero:

abc.750

larazon.750

Calculo, així a ull, que a Miquel Iceta al llarg de la seva carrera política li deuen haver adreçat uns 345.092.821 milions d'adjectius qualificatius. De tota mena. Però m'hi jugo un pèsol que mai li havien dit indepe. Ell, que un cop va dir que col·leccionava olors, si col·leccionés definicions sobre si mateix, avui podria dir allò que deien els de la seva generació quan de nens canviaven cromos: “falti”. Ser indepe, al currículum d'Iceta, “falti”.

O sigui, Miquel Iceta indepe, com la Cambra de Comerç. Realment això de Catalunya ja no és el que era...