L'Estat va decidir escarmentar els seus ciutadans catalans díscols i va cridar els cosins del Supremosol. I així va arribar la ficció construïda per Lamela & Llarena Bros, basada en uns informes del CNP i la Guàrdia Civil amb tanta credibilitat com la nova samarreta del Barça lluïda per Coutinho.

Per tant, abans de començar el judici ja hi havia escrit un relat basat en la necessitat de donar una lliçó als putos indepes. El problema és que després de tres mesos de declaracions de nosequants testimonis, proves, aportacions i disquisicions jurídiques diverses, resulta que som allà mateix. En aquell relat de ficció. Llavors, per què hem fet el judici? Escoltin, no calia, cadena perpètua i resolt. Per què fingir, no?
No, no sóc jurista i no sóc ningú per discutir amb les més altres autoritats fiscals hispanes sobre l’iter criminis i el bé jurídic, però si sobre on hem anat a parar al final, que és allò d'en Josep Pla del “I això, qui ho paga?”. Que traduït a la cosa que ens ocupa seria: “escoltin, fa un any i mig que hi ha nou persones a la presó a les quals els demanen penes altíssimes. Per tant se suposa que han comés delictes molt greus que durant el judici s'haurien hagut de demostrar i avui d'enumerar, especificar y detallar. Aquesta prova ha demostrat que aquest senyor va fer això i aquell va fer allò altre”. I què tenim? Que, què tenim?

Doncs tenim que avui ens han llegit els supòsits previstos al codi penal, cosa que ha estat molt útil per comprovar que, efectivament, existeix un codi penal. Aquella violència tan terrible de la que ens parlaven ha acabat reduïda a intencions. Molt intencionades... però intencions. Van haver-hi unes insurreccions i uns alçaments brutals... que no van provocar cap efecte real. Van declarar una independència... que ningú ha vist. Es va esmicolar l’ordre constitucional... que mai va deixar d'estar vigent. Els únics que s'han cregut realment aquell relat del Govern han estat els fiscals del Suprem. Han cantat bingo? Algun altre bingo?

El fiscal Cadena ha defensat que va haver-hi un cop d'estat i que si es banalitza la violència existent l’1 d’Octubre, també es pot banalitzar la del 23-F perquè total “només van fer-li una traveta al general Gutierrez Mellado, en pau descansi”.

Però, a veure una cosa... Qui s'ha cregut que és aquest senyor per tractar-nos d'imbècils? Però, com s'atreveix a posar aquesta meeeerda d'exemple? A aquest ciutadà li paguem el sou perquè faci bé la seva feina, no perquè empri la primera ocurrència que troba a la paperera del primer vàter públic que es troba en el camí de casa fins el Suprem. Senyor, una miqueta de respecte, eh!

I, sobretot, ningú ens ha dit com és que davant el clima d'insurrecció violenta amb morts, ferits, mutilats, edificis en flames i apocalipsi zombi, l'Estat no va fer res per controlar els carrers. És que per no fer, ni el dia dels fets a la Conselleria d'Economia, quan la gent intentava menjar-se crua una secretària judicial i saltava sobre de cotxes devastats plens d'armes, l'Estat ni va enviar-hi els policies que estaven intentant assaltar la seu de la CUP sense manament judicial. M'estan dient que s'estava violentant la llei sagrada i ningú la va protegir?

Al minut 1 ja tenien decidit que guanyarien la final de la Champions per cinc a zero, però després dels 90 minuts de joc reglamentaris resulta que, no és que no hagin ni xutat a porta, és que ni tan sols han passat de mig camp. I avui han decidit llegir-nos el reglament per explicar-nos quan és falta, fora de joc i penal. No escoltin, que per guanyar els partits s'han de marcar gols. O al menys intentar-ho.

I això inclou quan una democràcia que es defineix com a homologable vol condemnar nou persones per fer política.