Quan va aterrar al ministeri de l'Interior va ser impossible no recordar la seva relació amb els drets humans quan va ser jutge. I és que és mooolt difícil que el Tribunal Europeu dels Drets Humans condemni deu cops (DEU) el Regne d'Espanya per no investigar denuncies de tortura i que en set d'aquests casos (SET) el jutge instructor fos Fernando Grande-Marlaska. Però després hem tingut casos per triar i remenar dels quals n'he seleccionat tres:

1/ Quan el confinament i en casos on als domicilis particulars s'hi feien festes, el seu ministeri va defensar que la policia podia entrar als habitatges sense autorització judicial... si eren pisos turístics. I ho van fer. I interpretant al seu aire la Llei de Seguretat Ciutadana. El problema és que l'article 18.2 de la Sagrada Constitució diu que el domicili és inviolable i que no s'hi pot accedir ni registrar sense manament judicial, a no ser que s'hi estigui produint un delicte “flagrant”, i exclou expressament que la policia pugui entrar a casa nostra per sancionar una festa il·legal ja que és una infracció administrativa i no un delicte. No content amb això, Interior va defensar que els pisos turístics no són “domicili”, però el TC ha manifestat repetidament que un pis turístic llogat, una habitació d'hotel, la cabina d'un vaixell o una caravana són un “domicili protegit”. Un jutge que quan fa de ministre desconeix la llei i la jurisprudència?

2/ Els ministeris de Defensa, Justícia i Interior han estat mesos preparant una nova Llei de Secrets Oficials que derogui l'actual, vigent des del 1968 i reformada l'any 78. Estava previst aprovar-la a finals d'any i preveia que els documents oficials siguin públics passats 25 anys dels fets, amb una prorroga de 10 en casos excepcionals. I dic “preveia” perquè ara el text diu que hi haurà excepcions per a casos concrets. Quins? Des d'Interior s'ha insistit en protegir els papers del 23F i els del GAL. Fixi's vostè quines coses...

3/ Ahir mateix vam saber que la reforma del reglament de la Llei d'Estrangeria relativa als menors i preparada pel Ministeri d'Inclusió havia caigut de l'ordre del dia del Consell de Ministres que l'havia d'aprovar. I, sí, ho ha endevinat! Efectivament, va ser perquè Interior no veia clar reduir la burocràcia i fer més fàcil que els majors d'edat estrangers extutelats puguin accedir a permisos de treball de manera automàtica. És a dir, ara quan un menor estranger fa els 18 anys l'administració se'n desentén i queda en una situació legal que no li permet treballar, estudiar i ni tan sols llogar un pis perquè no té cap document, i Interior vol que això continuï igual.

I així anem a petar a la festa tropical aquesta de l'Afganistan i Ceuta. Amb una mà el ministre va a l'aeroport de Torrejón a abraçar nens refugiats que arriben de Kabul i amb l'altra empeny menors de Ceuta cap al Marroc. Compte, no els repatria, no. Ni els retorna. En diu un “retorn assistit”... com li podria haver dit “la excursión del jamón y el litro de aceite”. I aquí un cop més topem amb la legalitat. La que es torna a saltar el ministre-jutge.

Quan el jutjat contenciós administratiu número 1 de Ceuta va ordenar mantenir la suspensió de les deportacions de menors al seu país per considerar que no s'ajustaven a la llei, no complien els tràmits que exigeix la legislació i vulneraven els drets dels infants, Grande-Marlaska primer va dir que qui va sol·licitar les expulsions va ser el govern de Ceuta, després que es van fer en aplicació d'un acord entre Espanya i el Marroc i finalment que el seu ministeri no és competent. Això últim ho va reforçar amb una frase perdonavides: “si un no és competent, difícilment es pot sentir desautoritzat”.

Doncs bé, article 39.4 de la Sagrada Constitució: “Els nens tindran la protecció prevista als acords internacionals que vetllen pels seus drets”. I a les mesures de protecció establertes pels principis recollits en aquest article llegim que si es violen els drets contemplats als diferents instruments internacionals de drets humans “resultaran d’aplicació els mecanismes internacionals de denúncia i protecció establerts per a la defensa d'aquests drets humans”. Un jutge que ha exercit a l'Audiència Nacional (AN), desconeix la Constitució?

Ah, parlant de l’AN i el “si un no és competent, difícilment es pot sentir desautoritzat”. A la interlocutòria d'aquest òrgan judicial relativa al cas que ens ocupa s'hi recull un escrit del Ministeri de l'Interior amb data 10 d'agost que diu “per indicació del ministre de l'Interior, es prega es procedeixi a efectuar el retorn dels menors al Regne del Marroc, respectant en tot moment els seus interessos o drets”. Dues preguntetes: 1/ Si el ministre no és competent, per què tramita el procés d'expulsió? I 2/ Qui va nomenar realment ministre a aquest senyor i per què i qui el manté al càrrec i per què?