Vas pel món i cada dia et cauen al cap desenes de temes d'això que en diem “d'actualitat”. I se suposa que tu has de tenir una opinió sobre tots. Generalment ha de ser a favor o en contra. Però, de vegades, succeeix que no tens cap opinió definida. O bé perquè el tema et llepa un peu. I part de l’altre. O perquè veus que la cosa pot tenir recorregut i planteja qüestions interessants i que generaran debat, però no tens clar si hi estàs a favor o en contra. Quan passa això, aplico el sistema que anomenarem “La brúixola orientativa”. Consisteix a mirar-me algunes opinions. I depenent de qui pensa què, ja tinc clar que haig de defensar l'opció radicalment contrària. Això és el que m'ha passat les últimes hores amb la Superlliga europea de futbol.

És que si s'arribés a fer, i no fos només una manera de pressionar els organismes futbolístics per fer l'actual Champions més del gust dels equips potents, seria una revolució brutal al món de l'esport mundial. A nivell competitiu i de negoci. I la prova han estat les reaccions. En menys de 24 hores hem llegit coses que vostè creuria —i creurà— perquè també les ha llegit. I de fet des d'ahir hem vist atacar la intel·ligència en flames i molt més enllà d’Orió.

El senyor Lliga de Futbol Professional (LFP), Javier Tebas, ha publicat una tan llarga com indignada nota on qualifica la proposta de nova competició de “secessionista i elitista que ataca els principis de la competitivitat oberta i del mèrit esportiu” des d'un plantejament “egoista dissenyat per enriquir encara més els més rics”. I ho diu qui organitza partits a les dues del migdia “per al mercat xinès” passant olímpicament dels socis dels clubs de la LFP afectats, que paguen carnets i abonaments no precisament baratets i passant també dels espectadors d'aquí.

El president de la UEFA, Aleksander Ceferin, diu que el projecte és “vergonyós i egoista, mogut únicament per la cobdícia”. Tampoc no està malament la cosa, tenint en compte que segons una investigació de The Guardian, a les obres de les seus del Mundial de Qatar de l’any vinent hi han mort uns 6.500 treballadors immigrants a causa de les condicions en què treballen. Ah, i ha afegit que “els 12 clubs rebels no són imprescindibles per a la Champions”. Efectivament, hi hauria hòsties per veure una final entre el Flamurtari Vlorë i l’Újpest Dózsa. Però per fugir del camp. Tot plegat, no li sona a allò del “vagaran por el espacio” i “¿si son independientes, contra quién jugarà el Barça, contra el Mollerussa?".

Però és que n'ha parlat fins i tot... FIGO! Per dir que “La Superlliga és un moviment cobdiciós i insensible”. Figo parlant de cobdícia!!! Ha, ha, ha!!! I fins i tot analistes autoqualificats “d'esquerres” han teoritzat afirmant que aquest és un exemple més que en moments de crisi els “rics” eviten ser solidaris amb els desafavorits (marededéusenyor). I n'han opinat polítics com Boris Johnson, Emmanuel Macron o el Gobierno espanyol. Tots en contra, esclar. Argumentant que no hi ha dret que el futbol passi a ser un negoci controlat per qui el genera i no que continuí sent com fins ara, que era el “seu” gran negoci. O sigui, tota aquesta rebequeria és perquè els diners podrien canviar de mans. Concretament a unes altres que no són les de tots aquests indignats.

Per no parlar de les amenaces de prohibir als jugadors dels clubs afectats jugar amb les seves seleccions. Les seleccions! ¿No eren aquell lloc on els clubs cedeixen gratis uns jugadors a qui ells els paguen el sou i la majoria de cops els hi tornen lesionats?