Qui ha de prendre les decisions està depassat per la situació? Fa mesos. La situació és molt complicada de gestionar? Ho és. Van sempre per darrera la realitat? A molta distància. Hi ha hagut i hi ha molta improvisació? Encara ara. A l'hora de decidir les mesures hi ha molta deslleialtat política i massa partidisme? Del tot. L'administració ens ha abandonat? Absolutament. Hi ha massa gent xerrant massa estona i dient coses prescindibles en comptes de sortir a explicar-nos per què prenen les decisions i d'aquesta manera potser les entenguem? En excés. Volem mantenir les escoles obertes, però s'hi estan fent actuacions que són un despropòsit? O tres! Gent que té fills confinats per positius a classe i ningú els hi diu on poden anar a fer-se la PCR i quan per fi se la fan, els diuen que tornin a classe sense saber-ne el resultat. S'han begut l'enteniment?

¿És una vergonya que qui hauria de donar un exemple absolutament incontestable se'n vagi a una festa a Can Pere J. i la situació es resolgui amb una única disculpa del ministre de Sanitat i pari de comptar? Vergonya és poc. En un país on mai no plega ningú, al menys haurien de predicar amb l'exemple. I de la mateixa manera que es multa qui fa festes en pisos particulars o “bot·telló” (amb T geminada) pel carrer, en aquell acte s'hi hauria d'haver anat a sac. Perquè és que si no li estàs mostrant a la gent que ho està passant molt malament, i a la que culpes de tot, que tu fas el que vols i amb tota la impunitat i ells són uns desgraciats. I la situació no està com per fer gaires bromes.

Sempre ens exigeixen i mai ens donen. Bé, donar-nos, ens donen molt pel sac i la cosa tendeix més a fotre'ns el peu al coll que a donar-nos la mà per sortir del pou. La pujada de la quota d'autònoms d'aquest mes és un altre exemple. La gent percep que això és una loteria en la qual si et toca, llepes com un conill i te'n vas a la ruïna. Mentre qui té un local d'estètica (com podria dir un bar o una agència de viatges) d'un dia per l'altre ha de tancar i adéu qualsevol tipus d'ingrés, l'amo del local i l'administració -entre d'altres- continuen cobrant. Tots. No sé quina és la solució, però no és presentable que tota la càrrega d'un fet que afecta tothom vagi només cap alguns.

Fins aquí el seu desori. El del que ens manen. Incontestable. Intolerable. Però, i nosaltres, què? Davant del “Jo, jo i jo” ja desenvolupat i que sempre assenyala els altres com a culpables perquè nosaltres som perfectes i ho fem tot bé, hi ha una altra qüestió: la nostra responsabilitat. Davant d'un sistema que ha demostrat estar en li-qui-da-si-ó, nosaltres què hem de fer? Dimitim o assumim la nostra responsabilitat com a ciutadans? Què, fem com ells o ens comportem?

Avui he sentit i he llegit gent dient que semblava mentida que no hi haguessin controls policials evitant els desplaçaments. Bé, és que no en caldria ni un. Oi que ens han dit que no anem al poble del costat si no és imprescindible? Doncs no s'hi va i punt. I final. No hi ha més preguntes, senyoria. És com quan van tancar els restaurants a Catalunya i la gent de Lleida i de l’Ebre se n'anaven a l'Aragó i a Castelló a fer dinars i sopars amb familiars i amics. Què no havien entès de la prohibició? Es tractava d'evitar trobades de gent que no eren de la mateixa bombolla per evitar riscos. Anar a Vinaròs o a Binèfar, pel fet d'estar uns quilòmetres més enllà no protegia del risc. I, sí, ja m'ho sé, que per un dinar no passa res, que el metro de BCN va més ple. Però és que es tracta d'evitar desplaçaments innecessaris. I no passa res fins que passa.

¿Que qui mana i decideix ho faci malament (o en alguns casos molt malament) ha de convertir-nos en uns irresponsables? Crec que no. Encara que només fos per l'egoïsme de la nostra salut. Però, sobretot, per la dels nostres. Perquè suposo que a qui més qui menys li deu importar la família i els amics, no? Encara que sigui una miqueta. Doncs si és així, per què no ens comportem amb responsabilitat? Potser 7 milions i mig d'actituds individualment responsables sumen prou com per ajudar a combatre el virus. Potser...