Sí, sí, ho ha llegit bé, sóc l’estrès postvacacional. Evidentment no sóc una persona humana bípeda com la resta de persones humanes bípedes que han passat per aquí al llarg d’aquest est-Iu. Però comparec davant de vostè perquè sóc el gran concepte i el gran tema just quan acaba l’estiu. O sigui, ara mateix.

No se n'ha adonat i, patapam!!! 30 d’agost. I ja està. S’ha acabat allò en què va dipositar moltes il·lusions i esperances. Era l’objectiu, el projecte... I ara que ja ha passat, vostè diu: “ja està?”. I, un cop allò que havia de ser ja ha estat, què té davant seu? Doncs apunti:

- A 2/4 de 9 del vespre ja es fa de nit i no pot evitar pensar que d’aquí no gaire canviaran l’hora i es farà de nit a ¾ de 6.

- S’ha passat molts dies en calça curta i quan s’ha tornat a posar els pantalons de sempre, s’ha adonat que costa cordar-los. Què ha passat? S’ha EN-GREI-XAT!!!

- Ha mirat el compte i ha vist els efectes d’aquell dia que va picar-se amb el cunyat i vostè va dir al cambrer: “no, no porti'n una altra de gambes que pago jo”.

- Arriben els maleïts llibres dels nens i el que acompanya els llibres. I la roba s’intenta aprofitar entre germans, però continua el clàssic aquell que els llibres els canvien.

- La caldera de casa, que ja estava molt perjudicada, ha acabat de petar i la broma són 1.500 euros, mínim. I a sobre vostè es menja l’IVA amb patates.

- Mira les estadístiques i veu que la majoria de les 23 mil separacions que va haver-hi l’any passat a Catalunya van ser just passades les vacances. I si està separat/separada pensa: “doncs no, a l’agost tampoc no es pilla gens”. I si encara està en parella pensa: “tant de bo tingués un agost per a mi, que es veuria el que és cremar dimonis”.

Vaja, que ara mateix i en general, les seves perspectives són millorables. I llavors, quan n’ha estat conscient, és quan vostè ho ha vist tot negre i ha exclamat: “Socoooors!!!”. Doncs bé, d’això que abans en deien “una gran putada”, ara en diuen “la síndrome postvacacional”.

La diferència, com pot apreciar, és que amb la nova formulació es poden fer estadístiques, es poden fer estudis, es poden trobar causes que són evitables amb l’ajut d’un coach, i, com per resumir, el tema es pot convertir en un negoci.

Negoci per a qui diu que pot eliminar l’estrès postvacacional, negoci per a qui diu que pot prevenir-lo, negoci per als mitjans que en fan un contingut que venen als seus clients, negoci per a qui ven remeis “naturals” que ajuden a millorar l’estat d’ànim... etc, etc... Vaja, que sóc un xollo fantàstic per fer calaix!

I, fixi’s, el secret és haver-me convertit en un concepte. La gràcia ha estat transformar en una idea allò tan lògic com que després de les vacances et fot una mandra terrible i fot de molt mala llet tornar a la rutina i a encarar els tres mesos més tristos de l’any. Sobretot el novembre, que mira que arriba a ser emprenyador, oi?