Ho va confessar fa temps l'alcaldessa de BCN, Ada Colau, a Can Basté (RAC1): “Quan governes, les coses es veuen molt diferents”. Però en aquesta veritat tan gran com l'actual crisi del Barça hi faltaria un afegitó amb el qual em temo que Colau hi estaria d’acord: “I quan l’esquerra arriba al poder li és totalment impossible fer la majoria de coses que va dir que faria perquè tot és molt complicat i la gran part de promeses que s'acostumen a fer són impossibles de complir”. En diuen la trista realitat.

Ho hem tornat a veure aquesta setmana amb el Projecte de Reial Decret de Comunicacions Comercials de les Activitats de Joc i Joc Responsable​ impulsat pel ministre de Consum, Alberto Garzón. Ell volia fer una cosa. I de fet fa tres setmanes va assegurar que la faria. I al final ha hagut de fer una cosa que s'hi assembla com un ou a una castanya.

A principis de febrer Garzón deia que acabaria “dràsticament” amb la publicitat del joc i les apostes online i només permetria anuncis d'una a cinc de la matinada. Confesso que a mi aquestes restriccions horàries em meravellen. Per què d'una a cinc i no de dues a sis? O d'una a tres? ¿La gent que està en risc de començar a jugar sense parar per veure un anunci, només es deixa influir pels anuncis que veu entre l'una i les cinc de la matinada? Els potencials jugadors no dormen en aquesta franja horària?

La qüestió, però, és que al final hi haurà dues excepcions de la norma: les loteries de l'estat i l’ONCE, que es podran anunciar tot el dia, i la resta del joc que ho podrà fer dins de les retransmissions esportives que tinguin lloc a partir de les 20 hores i ja no d'una a cinc. Això sí, els anuncis no incitaran a jugar, ni promocionaran ofertes que incitin al joc, ni usaran famosos. Això vol dir que els menors, els menys menors i els molt majors podran veure publicitat de joc online a hores “normals” pràcticament tots dies entre setmana i tots els caps de setmana. Per què el canvi? Doncs Garzón ha descobert que a Itàlia van restringir els anuncis i un any després s'ha disparat el consum de joc il·legal. Allà tancar la publicitat del joc, que significa una despesa d'uns 300 milions d'euros, l'ha derivat a altres canals que l'estat no controla. I això vol dir que, tan per tant, millor controlar-ho tu.

Això Garzón, no ho sabia abans de dir el que va dir? No coneixia la realitat? Normal, ningú neix ensenyat. Però si no saps del què parles, millor no diguis res. No prometis coses que no podràs complir perquè arribat el moment, serà pitjor. Sobre el joc i en general. Quan et presentes com una esquerra transformadora que canviarà el món, arribes al poder i tot continua igual de malament, has d'acabar inventant-te excuses per justificar que el món no canvia com tu vas dir que canviaria. I aquí és quan sorgeix la pregunta: calia? Calia prometre allò que sabies que era impossible? Si és que no cal. Si la gent que et vota, segurament et votaria igual sense necessitat que tu facis veure que tens la solució a tot i que ells (i elles) facin veure que et creuen.

La vida és molt dura, tots ho sabem i no seria sobrer començar a dir-ho. En general. I no parlo només de l'anomenada esquerra transformadora. Tal vegada ha arribat el momnent de deixar d'autoenganyar-nos.