Al final, la veritat és com els cadàvers al mar, que sempre acaben surant. Qüestions diferents són que A: als uns no els interessi saber la veritat perquè els desmunta l'estatus mental, B: a d'altres no els interessi que se sàpiga la veritat i C: als de més enllà no els arribi la veritat gràcies a les habilitats dels senyors A i B perquè això sigui així.

Se'n recorda d'allò de l'espai públic? Debat apassionant. Per desmuntar la campanya dels llaços grocs es va invocar que l'espai públic era de tots i no podien haver-hi símbols partidistes. A continuació es va oficialitzar que si a algú li molesta alguna cosa que està a l'espai públic té tot el dret a treure-la. Com sigui. I al final van aparèixer escamots d'encaputxats que anaven de matinada per pobles i ciutats traient els objectes que ells consideraven que no havien de ser al carrer.

(Petit incís. Sensacional l'explicació que Manuel Valls, el nou gran enemic íntim d’Albert Rivera, va fer dilluns sobre el significat dels llaços grocs: “són per pressionar la justícia espanyola, que és absolutament independent”).

En aquell moment, quan l'espai públic havia de protegir-se del groc, alguns ja van/vam avisar que allò era un primer pas per retallar la llibertat d'expressió de tothom. Primer dels indepes i després de qui fos. I que era una estratègia per acabar censurant drets bàsics de tots ciutadans com el de poder opinar i manifestar-se.

Al final, com que sempre que plou, la riera acaba baixant, i ara que està plovent, ja estem veient com l'aigua comença a endur-se els cotxes de gent que els havia aparcat amb tota la calma i pensant que a ells no els passaria res.

Van començar traient els llaços grocs dels pobles i ciutats catalanes i ara PP i Ciutadans ja estan traient dels edificis municipals de Madrid les pancartes contra la violència masclista. Què serà el següent?

Doncs el següent serà treure les pancartes a favor dels refugiats, de qualsevol minoria i contra les guerres, la fam, les malalties i qualsevol tipus de manifestació de solidaritat. I després eliminarem aquells manifestos que les administracions publiquen el dia mundial del que sigui. Que, a veure, gaire útils no són, però estar a favor de combatre coses dolentes sempre és millor que no fer-ho.

I al final eliminarem les trobades, taules rodones, seminaris, simpòsiums o congressos dedicats a analitzar i intentar combatre coses com la violència de gènere, el canvi climàtic, la pobresa energètica, el problema de l'habitatge i ________  (en aquest espai vostè hi pot posar el que cregui que també desapareixerà de l'espai públic).

I tot va començar amb els llaços. I qualificant de “lazis” els que els posaven.