Es veia venir. Jo, de fet, ja vaig adonar-me’n quan va pujar al sostre d'aquell benemèrit sistema de locomoció per promoure el cop d'Estat violent que va provocar milers de morts. O més. I què es veia venir? De què vaig adonar-me’n? Doncs que en Jordi Cuixart no està bé. Gens bé.

La sort és que no sóc jo sol que ho ha vist. I encara hem fet més sort quan qui també ho ha vist ha estat qui ho havia de veure. O sigui, la Fiscalia de Barcelona, un organisme pluricel·lular que es caracteritza per fer les coses com cal i aplicar la llei de manera correcta, ponderada, independent, ajustada a dret i seguint els estàndards de certificació de qualitat ISO 9000.

Resulta que el perillós terrorista i malfactor Jordi Cuixart va demanar fa dies un nou permís penitenciari. Perquè es veu que amb un no en va tenir prou (és aquesta avarícia indepe, que només saben demanar i demanar). Naturalment la Fiscalia s'ha oposat a aquest despropòsit amb uns arguments SEN-SA-CI-O-NALS que des d'avui entren ja amb lletres d'or a la història del dret mundial... què dic mundial... galàctic-planetari-universal-de-tot, inclòs Raticulín.

La fiscalia li nega el permís a aquest gihadista-leninista-omniumista i amant de la tenora perquè a l'al·legat final del judici va dir “ho tornaré a fer”. Fer què? Doncs coses tan perilloses i terribles com “Manifestar-se, expressar-se i votar. Pacíficament”. Ho veu, oi? Està com un llum de carburo. Naturalment aquesta actitud no se li ha escapat a la sempre sagaç fiscalia qui, després d'analitzar detingudament aquesta perillosa actitud, considera “molt difícil la seva reinserció”. La de Cuixart, esclar.

El far d'occident afegeix que a Cuixart se'l va condemnar amb una finalitat “resocialitzadora” que tenia com a objectiu una “intimidació al conjunt de la societat i al propi delinqüent per dissuadir de la comissió de nous delictes”. Això traduït vol dir que els nou anys de presó li van caure a veure si n'aprenia ell i els altres com ell. I com que es veu que no n'han aprés, ni ell ni els altres, doncs a la garjola. Fins que n'aprenguin!

Un altre moment apassionant és quan excreta que, tot i que l'informe psicològic aportat per la Junta de Tractament diu que Cuixart és una persona amb valors de civisme, pacifisme i no violència “en cap cas es desprèn que manifesti voluntat de canvi ni penediment dels fets ni dels delictes comesos” i que “la percepció de l'intern de que els fets no van ser violents és contraria als fets declarats provats en la sentència condemnatòria”.

Però no se’n vagi encara perquè, com succeeix als focs artificials de les festes majors, ara ve la traca final. I per assaborir-la com cal, res millor que la versió original, com en les pel·lícules de Corea del Nord subtitulades a l'albanès:

“De todo lo anterior se deriva que en relación con el delito no hay una verdadera asunción delictiva, siendo tal aspecto de imprescindible cumplimiento para poder disfrutar de cualquier tipo de permiso, persistiendo distorsiones cognitivas resistentes al cambio. Así el interno no mantiene una adecuada percepción de la gravedad de los hechos cometidos, no habiéndose producido ningún cambio que evidencie que está arrepentido de lo ocurrido, no pudiéndose constatar por ello una adecuada evolución y estabilidad tratamental” (...) “es muy difícil detectar una posibilidad de reeducación y reinserción en quien, como aquí sucede, en realidad no ha asumido la comisión de los hechos por los que cumple condena, existiendo el riesgo de que el permiso se use para la comisión de nuevos delitos o para la realización de conductas contraproducentes para los fines de tratamiento penitenciario”.

Vostè no ho sent però en aquest moment un servidor de vostè està aplaudint molt fort amb totes les seves extremitats, incloses les parts toves i les cartilaginoses. BRA-VO! SÍ SEN-YOR! Espero que després d'aquest informe a aquest reclús se li apliquin les mesures necessàries de reeducació, inclòs un tractament d'electroxoc i altres teràpies que permetin guarir-lo de la seva perillosa malaltia mental.