Reconegui-ho. A vostè li diuen fa tres dies que la paraula Relator® seria l'excusa per justificar una manifestació nacionalista espanyola i el seu color de pell passaria de rosadet a morat de tant pessigar-se.

Total, que els tres partits d'extrem centre han cridat a sometent i ara mateix a Espanya és més difícil trobar un autocar que la moral de Coutinho. Tots estan llogats per poder transportar el màxim de gent al Trifachito Sound, el festival de la plaça Colón, aquell lloc on Aznar hi va clavar una bandera que es veu des de Sabiñánigo.

Si agafem el lema de la cosa, que més que un lema és una afirmació, diu: “Por una España unida. Elecciones ya”. O sigui, literalment manifesten que perquè Espanya continuï unida calen eleccions. Per tant, si no hi ha eleccions, Espanya es trenca. Doncs quina fragilitat, no troba? El que no sé és per quin motiu es trencarà Espanya en cas que no hi hagi eleccions, perquè ni el propi lema ni Casado Desatado ens ho diuen. Una llàstima pels que som limitadets i se'ns han d'explicar les coses ben explicadetes.

Però si llegim entre línies, el que vol dir el lema-afirmació-amenaça-pronunciament és que calen eleccions perquè les guanyi el Tripartit d'extrem centre i llavors arrasin Catalunya amb un 155 amb folre i manilles que “sevaacagal la perrita Marilyn” i no quedarà res dret. Que, un servidor sempre pensa que si van per totes contra tots els catalans, serà interessant saber la reacció dels catalans no indepes que també rebran.

Però, i si no guanyen aquestes eleccions? O, millor dit, i si l'extrem centre no suma majoria de diputats, tal com passa ara? Llavors què? Casado Desatado i Bolsonaro Abascal entraran al Congreso a cavall? Home (i dona), plàsticament seria interessant de veure.

L'extrem centre aznarista inventor del “Váyase, señor González” no sap perdre. No n'ha sabut mai. I no li dona la gana aprendre'n. “Paqué?”. És el “marxin d'aquí que això és nostre” a través de la política de la testosterona, l'estirabot i l'agror. Ho vam veure el 2004 quan van estar enredant anys i anys amb aquell “Ha sido ETA” que al final va esdevenir tan patèticament sòrdid que van haver de deixar-ho estar. I miri que van intoxicar, mentir i manipular amb teories cada dia més absurdes i tronades. Però la realitat els va tancar la porta als morros.

Doncs bé, la tàctica d'ara és la mateixa: anar repetint el discurs amb base colpista del “Váyase, váyase”. Però hi ha dues coses que poden salvar a l'ara mateix cada dia més feble i solitari Pedro Sánchez, sobretot mediàticament: 1/ Aquest home ja les ha vist de tots colors. Els seus van clavar-li a l'esquena la producció quinquennal de ganivets i navalles d’Albacete. I va ressuscitar. Si és un gat, encara li queden sis vides i 2/ Si en un moment donat de baixada de la cridòria (perquè cridar molt fort durant molt de temps provoca afonia) diu que, d'acord, que eleccions perquè no està disposat a cedir davant dels pèrfids catalans, potser hi ha una part important d'espanyols amb molta por a la involució que promet l'extrem centre amb el seu llenguatge desfermat que li compren el seu producte de moderació. Potser.

A veure si algunes enquestes tenen raó i apareix una “España unida sí, mucho, pero tampoco hace falta que con cola de impacto. Y, nada de referéndum pero, por favor, no griten tanto y hablen y solucionen”.  

Potser.