En principi, se suposa que un govern que diu que és indepe ha de fer coses indepes, no? I una de les coses que, se suposa, inclou el concepte “fer coses indepes” és aconseguir que cada cop hi hagi més gent indepe. Perquè, com més indepes hi hagi, més fort serà el govern i més fàcil, se suposa, serà aconseguir el seu objectiu consistent en que, a base de fer coses indepes, el seu país sigui indepe.

I, com pot fer un govern indepe que cada cop hi hagi més gent indepe? Doncs convencent-los de que és molt millor ser-ho que seguir pertanyent a l'estat del qual se'n forma part fins aquell moment. I això com es fa? Demostrant que la independència et surt més a compte des del punt de vista econòmic, social i de nivell de vida. Personal i col·lectiu. Per exemple. Vaja, que has de convèncer als no indepes de que si es fan indepes viuran millor i seran més feliços. I això s'aconsegueix explicant-li a la gent la meravellosa vida que els espera si fan el pas. Seria allò del “fets, no paraules” però de veritat i no com a justificació d'una actitud vital.

I aquí arribem a la famosa metàfora de la puntada a la llauna. Fa massa anys que en aquest país tots els partits (TOTS) li van fotent puntades a la llauna de la situació. Sempre amb l'objectiu d'arribar al següent cicle electoral, a veure si la gent vota diferent. A favor seu, esclar. Però no perquè hi hagi un projecte, no perquè hi hagi una idea: “No, voti'm perquè si no guanyaran els altres, que tenen una estratègia diferent a l'hora de fotre-li la puntada a la llauna. Ells (i elles) ho fan amb la part interior del peu i nosaltres amb la de fora, i tothom sap que amb la interior no anem enlloc. Ara bé, jo ara tampoc li diré on anem ni on anirem. Bàsicament perquè no en tinc ni idea. Perquè no tinc cap projecte”.

El preu de la llum, per exemple. Quin model energètic es proposa? No el bla, bla, bla de si el preu del gas i de si el gos se m'ha menjat els deures, no. Nuclears si o no i per què. Energies alternatives sí o no i com. Acceptem els parcs eòlics? Els que siguin? I les plaques solars? Model combinat? Com i per què.

Allargament de la pista de l'aeroport del Prat. Quin model aeroportuari es proposa per fer què? Experts que expliquin pros i contres. Però EXPERTS, no passavolants amb interessos que poden ser particulars o els ideològics del no a tot. La Ricarda? Parlem-ne. Però que ho facin els que en saben, no els dos mateixos d’abans. Que, per cert, un dia m'estendré en el gran interès manifestat ara per La Ricarda (que el té, per suposat) i el desinterès existent pel que passa al Delta de l’Ebre des de fa anys, amb quilòmetres de regressió entre la indiferència general. ¿Potser perquè és massa lluny de BCN, on es miren massa el melic? Que també aquest és un altre debat. El territorial, vull dir.

Què pensem fer per treure del forat actual la pagesia i la ramaderia? Com a manera de guanyar-se la vida però també perquè equilibra econòmicament i demogràfica el país i permet una millor alimentació del seus ciutadans en preu i en qualitat. I, aprofitant el debat obert amb els incendis de principis d'estiu que les pluges van apagar, ¿quin model es proposa per tenir uns boscos nets i que rendeixen econòmicament en benefici de la comunitat a base de produir, per exemple, combustible ecològic per calefaccions, cosa que de pas rebaixa el risc d'incendi? Bé, i la factura del gas. I, de pas, una part de la pobresa energètica...

I així amb tot. ¿Què volem que sigui Catalunya, un destí de turisme massiu, un clúster d'empreses tecnològiques, un centre mundial d'investigació biomèdica? Ens dediquem al disseny o als aliments processats de qualitat? Ho fem tot a la vegada, però ben organitzat i sabent què volem i per què ho fem?

Sí, sí, ja m'ho sé això que “depenem de Madrit (concepte) i tot això no ens ho deixaran fer perquè manen ells”, però mentre, estaria bé que algú tingués un projecte de país. El que sigui. I si algú en té un i l'explica, potser algú altre en té un altre i ja tenim material per fer un debat de model de país a base d'idees i no a veure qui li fot la llauna més lluny d'una puntada. Sigui amb la part interior del peu, amb l'exterior o amb cap de les dues. I potser així els indepes convencen més gent per a la seva causa. O potser ho fan els unionistes i són ells qui resolen definitivament el problema que tenen des de fa 300 anys.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat