Quina humiliació! Quina falta d'èpica! No hi ha dret, home (i dona)! És un escàndol intolerable! Anys i anys esperant aquest moment i quan arriba som la mofa, la befa i l'escarni.
Jo que he posat una bandera espanyola ben grossa al balcó de casa i... i... i he hagut de comprar-la en una botiga de “xinus”! Imagini's, haver d'assedegar el meu no-nacionalisme al negoci d'un “xinu” que, no només no parla espanyol, sinó que els seus fills se m’adrecen... en català!!!
Jo que només bec cava extremeny, cosa que ha provocat que per Nadal cap membre de la família vulgui brindar amb mi. I que quan hi suco la neula, es crea una pasta compacta que en mastegar-la se'm queda soldada a les fundes dels queixals i me les fa saltar.
Jo, que cada dia d'aquesta setmana, quan he tret el gos, he aprofitat per fer un passeig una miqueta més llarg del que és habitual per poder arrencar el màxim de cartells del referèndum... cosa que ha provocat que ara el gos no em parli perquè diu que ell no necessita preparar-se per cap triatló.
Jo que he hagut de fer fora de casa la iaia Paquita. Al cel sia. Teníem les seves cendres en una urna molt bonica i original que li dones la volta i neva, però amb tot això de la cosa m'han fet agafar fòbia a les urnes. I ara la tenim al replà. A la iaia Paquita. I a l'urna. I tinc por que s'enyori. La iaia. Però és que no puc. Qualsevol tipus d'urna a prop i en surt granissada.
Jo que em nego a posar tomàquet al pa. Ni tan sols fent un pamtumaka d'aquells que s'unten amb pinzell. I ara el pa em fa bola. I em fa saltar les fundes que em respecten les neules barrejades amb cava extremeny.
Jo, que tota la vida he estat del Barça i he odiat l'Espanyol, ara resulta que per culpa del famós comunicat de la junta secessionista-leninista m'he hagut de fer periquito. I ho passo fatal perquè no conec cap jugador. I el pitjor és que juguen uns dies i a unes hores molt estranyes.
Jo, que un dia em vaig sorprendre a mi mateix cantant a la dutxa el “loroloró, loro, lorolo” de la Dharma i vaig prendre mesures extremes per netejar-me la boca d'un autodeshonor com aquest. Amb Moussel. Va ser fa un mes i des de llavors faig popó amb bombolles. I el més terrible és que he rebut ofertes per animar festes infantils al costat d'un pallasso que escup confeti per la boca.
Jo, que per agafar moral he vist diverses vegades totes les pel·lícules de Rambo, les de Chuck Norris i les d’Steven Seagal. I he somniat que un dia venien tots ells a alliberar-me d'aquesta colla de nazis jueus jihadistes colpistes i violents provocadors sediciosos que diuen que somriuen però que han obligat milions de catalans que no pensen com ells a haver de fugir a llocs on la seva vida no perilli.
I ara que, per fi, arriben els bons. Ara que ja tenim l'ordre i el seny que netejarà la regió de gentussa. Ara que, espero, detinguin el perruquer d'en Jordi Cuixart. Ara que els herois anhelats durant tant de temps són entre nosaltres... van i els allotgen en un vaixell que al casc hi té dibuixats un... un... un... bé, MIRI-HO VOSTÈ MATEIX (O MATEIXA)!
Això és a fora, però és que... A DINS!!!
Però, això què és!!! Quina indignitat és aquesta??? Com s'atreveixen!!! Quin escarni! Quin insult! Quin menyspreu! I, sap el pitjor? Odio Piolín!!! Jo soc de l'ós Iogui i de Bubu!
Estic tan indignat que no descarto fer-me de l’ANC, d’Òmnium, de la CUP... i casteller!!! Guaiti que li dic...