Li faré dues preguntes que estan relacionades: 1/ Vostè creu que és possible anar a 298 quilòmetres per hora per la Ronda de Dalt de BCN? (sí, sí, la Ronda de Dalt, no la recta del circuït de Montmeló), i 2/ ¿Si vostè treballés al departament que gestiona les multes de radar i li arriba la queixa d'una ciutadana que ha rebut una sanció segons la qual anava a 298 per hora per la Ronda de Dalt, cosa que és altament improbable, vostè no tindria algun dubte sobre la credibilitat de l'aparell?

Doncs bé, la senyora Maria Teresa Bonet va rebre una multa de 600 euros i la retirada de 6 punts del carnet per haver circulat el 28 d'abril del 2020 a 298 per hora en un tram de la Ronda de Dalt limitat a 60. A pesar d'haver presentat dos recursos per via administrativa, ningú li va fer cas. El radar va dir que anava a 298 i el radar no s'equivoca mai. Pagui i calli. Sí esclar, segons la fitxa tècnica del cotxe de la senyora Bonet, un Audi Q2, aquest vehicle no pot passar del 221 quilòmetres per hora però, i què? Calli i pagui. Bé, a banda que dues de les certeses més incontestables de totes les possibles és que la Terra no és plana i que és impossible anar a 298 per hora per la Ronda de Dalt de BCN. Però al final, en aquesta història això acaba sent el de menys.

Aquí el rellevant és que el sistema de recursos de multes no funciona. Davant d'una evidència incontestable com la que ens ocupa, és inadmissible i intolerable que hagi passat el que ha passat. No hi ha excusa possible. Només que algú amb dos ulls s'hagués mirat l'expedient hauria d'haver vist que no, ni la Terra és plana ni es pot anar a 298 per la Ronda.  

Aquí el rellevant és que l'administració és una màquina blindada davant la qual els ciutadans estem indefensos. Ells sempre tenen la raó i tu sempre ets el culpable que has de demostrar-los que s'equivoquen. O que menteixen. I resulta que no tens les eines per fer-ho. “Oh, és que la màquina diu que...” és una excusa massa fàcil, massa simple, massa barroera i massa habitual.

Aquí el rellevant és que aquell radar no funciona. I, miri, si l'error és tan evident que es pot demostrar, com en aquest cas, doncs endavant. Però, ¿i si diu que vas a 80 per hora, una velocitat que sí és probable, tu com els demostres que és mentida? I el dubte és saber, quantes vegades més ha fallat. Aquest radar i d'altres.

Però el més rellevant de tot ve ara. Aquest dissabte l'ajuntament de BCN ha acabar reconeixent l'error, sí però, sap per què? Perquè la senyora Bonet ahir va queixar-se al programa d'en Basté (RAC1). Va trucar-hi per exposar el despropòsit i en menys de 24 hores s'ha solucionat un problema que no havia resolt ni un parell de recursos basats en la raó més evident. En 24 hores hem passat del calli i pagui a la regidora de mobilitat de BCN dient que “han obert una investigació interna, que ha permès detectar errades tècniques i humanes”, que el “radar va tenir un problema puntual just quan passava el cotxe afectat” i que “caldrà revisar els procediments”. Sí gràcies, que multin algú per anar a 298 per la Ronda només és possible si hi ha errades tècniques i humanes, si el radar no funciona i perquè el procediment és millorable, per no dir que és una autentica merda. Les tres coses. I per arribar a aquesta conclusió no hauria de caler anar a la ràdio a explicar-ho. Només caldria haver-li tingut respecte a la senyora Bonet i haver-la escoltat.

Sense denuncia pública, el cas hauria acabat a la via judicial, amb el cost econòmic que això implica. Si et queixes en un mitjà de comunicació o en una xarxa social i aconsegueixes que el cas es faci viral, l'administració -o les empreses que posen màquines a atendre persones- t'ho resolen en un moment. Màgia! Suposo que pensen que els compensa una rectificació de tant en tant si, a canvi, s'estalvien que els ciutadans pesats pretenguin tenir la raó. Sobretot quan la tenen.