No, no, no han estat dos mesos, no. És que no han passat ni tres dies. TRES! Dimarts dur la mascareta pel carrer era tan important que, perquè els diputats votessin a favor de prorrogar-ne l'obligatorietat, Pedro Sánchez va col·locar la mesura camuflada entre un decret de paga extra als pensionistes. Va ser com si perquè ses senyories es mengessin un tall de xopped amb la cara de Popeye, els hi fotessin al mig d’un entrepà de pa de forner (no de cadena de 6 barres un euro) amb tomàquet sucat i pernil del que et fa colesterol del bo. Doncs bé, quan encara no havíem paït en Popeye fet embotit, avui surt la ministra de la cosa i en una entrevista a la SER anuncia que dimarts vinent aproven que fora mascaretes al carrer i que dijous entra en vigor la mesura. I s’ha quedat tan panxa. Ella.

Això passava poques hores després de l'espectacle de dijous al Congrés dels Diputats, on a ningú li van importar els drets dels treballadors sinó que va ser el holiganisme d’un PPVOX que creia haver-li guanyat una votació a Pedro Sánchez i la mateixa actitud de resposta de “l'esquerra” quan van adonar-se que havien guanyat ells. No aplaudien, ni cridaven, ni s'abraçaven per haver salvat la llei o aprovat la reforma, no. Ho feien perquè el seu partit havia guanyat. O millor dit, havien derrotat “als altres”.   

I ara el vot del diputat extremeny que té ventoses en comptes de dits i prem el botó que no toca ja està al jutjat 47 de Madrid i potser acabarà al Tribunal Constitucional, que és on acaba pràcticament tot a Espanya. I aquest “pràcticament” és perquè tota la resta, fins al 100%, va al Suprem. I així anem. Però la discussió legal no és perquè creguin que cal arribar on sigui per defensar una llei que millorarà la vida de milions de persones, no. Intenten usar, novament, els tribunals com a tercera cambra per posar la seva ràbia política i el seu càlcul electoral per davant de l'ordre democràtic.

I aquí, mentre, anem sabent coses del que va passar al Parlament amb l'acta del ja no diputat Pau Juvillà, que es veu que va deixar de ser-ho al segle V abans de Crist i aquí hem estat fotent-li biodramines a la perdiu per via venosa perquè no es notés que no anava marejada, no, sinó directament flipada. I com més sabem, pitjor. En dues setmanes, entre tots (totes i totis) han aconseguit situar la imatge de la Cambra al mateix nivell del circ on el lleó te halitosi, l'elefant es creu que és Démbélé i el pallasso trist és addicte a les flatulències de llegums. Quin panorama, Maria Antònia! Primer allò de cobrar sense treballar, o sigui, destrossada la imatge de la part administrativa. I després la de la part política amb una setmana de “teatro del malo” i la “paralització” de l'activitat parlamentària nivell “he mort el llop” que va resultar ser una gallina despistada. I sabent que al final sortiria la veritat. Ara ja només els falta una plaga de llagosta i un atac de ransomware i xapem l'actual activitat que es duu a terme en aquell edifici i que hi muntin un frankfurt. O que ampliïn el zoo.

Amb aquest triple panorama, qui es creurà ara les mesures sanitàries i les lleis? Qui respectarà el Congrés dels Diputats i el Parlament i qui es prendrà seriosament ses senyories? A qui no se li escaparà el riure quan algú torni a parlar del 52%? I, sobretot, qui es creu unes institucions en mans d'insensats? Hem entrat de ple en l'era de l'abstenció general populista. Consisteix en que jo desprestigio tot el que puc el sistema reconvencent el meus reconvençuts, que són quatre però fan molt de soroll, i escampo la desafecció i el desencís general. De tal manera que al final la gent “normal” deixarà d'anar a votar, només hi aniran els “assaltants de l'ajuntament de Lorca” i, com que aquí es reparteix la mateixa xifra de diputats voti el 100% del cens o el 2, majoria absoluta de boina calada i neurona distreta. I a viure!