Fa uns dies la Generalitat va fer públics els nomenaments de tres nous delegats de la Generalitat a l'estranger: Manuel Manonelles a Ginebra, Ewa Adela Cylwik a Varsòvia i Francesca Guardiola a Copenhagen.

El 99,9% dels mitjans van titular la noticia de la següent manera: “La germana de Guardiola...”. Sí, perquè resulta que la senyora Francesca Guardiola és germana del seu germà. I el seu germà resulta que és en Pep Guardiola. O sigui, ella no és Francesca Guardiola sinó que ella a la vida mediàtica consta com a germana d'una altra persona que és famosa.

Per tant, podem afirmar que mediàticament ella no existeix com a ella mateixa. Ella, sense el seu germà, no seria, no tindria entitat pròpia. Tant se val que ella reuneixi les condicions idònies a criteri de qui l'ha triat. No, ella és la “germana de”. Segons aquesta manera de veure el món, a l'apartat del nom del seu DNI, hi hauria de posar: “Senyora Germana de Guardiola”. I ja està. I com a foto, una de son germà.

Ah, i els altres dos delegats, tampoc són. Aquests per no ser, ja ni són els germans de ningú...

I ara vostè em dirà: “escolti, que la germana d'en Pep sigui elegida delegada de la Generalitat a l'estranger és noticia”. Efectivament, la noticia és que ELLA ha estat elegida una de les noves delegades, no que ha estat elegida la germana de ningú. I aquest és el problema. Aquest és el gran problema de germans, parelles, fills, pares, nebots i familiars diversos de gent que és coneguda.

Perquè, com que el nepotisme és indestriable de la història de la humanitat, hem aprés a malpensar des del primer segon en que s'uneixen les paraules “parent de...” i “ha estat triat per...”. No podem evitar exclamar: “ja està, ja l'han col·locat”.  I parlem de política, de música, de teatre, de comunicació, d'arquitectura, de futbol... o de l'àmbit que vostè vulgui. Com que hi ha qui s'aprofita del seu cognom, queden penalitzades totes les parelles, fills o cosins de gent coneguda, que no seran ells sinó que seran la parella, el fill o el cosí d'aquella persona. I que, pel fet de ser-ho, si volen sortir-te’n, hauran de demostrar el doble. I se'ls tancaran moltes portes. I els costarà molt més tenir el respecte professional i que se'ls valori pel que són ells i no pel cognom que duen.  

Són els efectes del terrible “Efecte Paquirrín” o “Efecte Rociito”. Gent que no saben fotre res i que passen a ser famosos perquè són famosos. I que són famosos perquè són famosos. Sobreviuen gràcies al seu cognom i fan que la gent que no necessita cap cognom per ser, arrosseguin la penitència.

I si serveix com a exemple, l'explicaré el cas d'una persona amb qui vaig treballar durant un cert temps. Era filla d'una persona molt coneguda. Va haver de renunciar a la seva carrera professional farta de 1/ els que la contractaven per seu cognom, 2/ els que no la contractaven pel seu cognom i 3/ de ser usada per quedar bé amb la persona de qui era filla. Aquella sensació que no la valoraven a ella sinó al seu cognom. Per bé i per mal.

I vaig entendre perfectament la seva decisió. I va ser una llàstima.