Aquest divendres ha entrat en vigor la llei de l'eutanàsia aprovada el març passat al Congrés dels Diputats. I també avui han reaparegut les veus d'ultratomba que apostaten d'aquest dret de manera individual, però, sobretot, el neguen als altres. De manera radical. Perquè ells (i elles) són uns radicals que s'han atorgat el dret de decidir pels demés. Perquè elles (i ells) tenen unes creences que volen imposar a la resta. Perquè ells (i elles), que s'omplen sempre la boca amb la paraula llibertat, se l’apliquen quan li va bé al seu dogmatisme intransigent i la censuren quan afecta als altres. Perquè elles (i ells) no en tenen prou amb fer la seva vida sinó que no volen que els altres facin la seva. És l'integrisme per aspersió. És el totalitarisme total. És el “vostè ha de viure com jo li digui i ha fer el que a mi em sembli bé”. Però el més interessant d'aquesta posició és que se sustenta en la prostitució més descarada de la paraula llibertat.

L'eutanàsia, i també el divorci o l'avortament, seria com anar a comprar un llobarro. A vostè li agrada el llobarro? Sí? Doncs va a la peixateria, se'n compra un i se'l menja com millor li sembli. I llestos. Però resulta que a ells el llobarro no els agrada gens. I no només això sinó que, basant-se en la seva moral individual, consideren que l'han de prohibir a tota la societat. Perquè creuen que és pecat. I exigeixen que desaparegui de les botigues. I que ningú en mengi.

- Però escolti, a vostè algú l’obliga a menjar llobarro?

- No.

- Llavors, quin problema hi ha? No en menja i aquí s'ha acabat la història. Pero deixi que els demés en gaudeixin.

- No, no, però és que jo, jo, jo, i jo, hem decidit que si jo considero que el llobarro és una aberració marina, aquí s'ha acabat el llobarro per a tothom i tots els que en mengen són uns assassins de peixos.

- Ah molt bé, doncs tot el que a mi em molesti de les coses que vostè fa en nom de la seva llibertat, també les hem de prohibir no?

- Què vol dir?

- Per exemple, els de la seva ideologia han imposat a Múrcia l'anomenat pin parental. És allò que els centres educatius han d'informar als pares (i a les mares) sobre qualsevol activitat feta a l'escola que inclogui continguts relacionats amb la identitat de gènere, el feminisme o la diversitat LGTBI.

- Sí esclar, perquè els adoctrinen amb porcades i desviacions.

- ¿Vostè exigeix decidir com la societat ha d'educar als seus fills (i filles) i jo no tinc dret a triar com vull morir quan el meu cos només em pot provocar un patiment innecessari? Quin concepte més estrany de la llibertat és aquest? Vostè a casa seva eduqui la seva canalla com vulgui, però quan van a l'escola i formen part del conjunt de la societat, és la societat la que, a través dels plans educatius, decideix el pla d'estudis. Vostè, quan tanca la porta del seu domicili, li pot explicar als seus fills (o filles) que la Terra és plana, allà vostè, però a l'escola els han d'explicar que la Terra no és plana. I sap per què? Perquè la societat ha de vetllar pel conjunt dels seus ciutadans. I si en el cas que ens ocupa no ho fa, el dia de demà els seus fills (o filles), i per culpa del seu integrisme de vostè, seran uns ignorants que aniran pel món fent el ridícul. No sé si m'ha vist venir i no sé si li ha quedat prou clar, paladí de la llibertat a conveniència, que no és més que un intransigent que intenta imposar superxeries.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat