Apujo la persia... No, no, avui no apujo la persiana. Bé, jo ho intento, sí, però s'ha trencat l'ancoratge entre el mecanisme i la persiana i queda abaixada per ruptura fatal. Fins quan? Bé, a veure si pot venir a arreglar-la en Carlos, gran expert en la meva adolorida persiana i que justament aquest dilluns s'incorpora a la feina després d'un ERTO. Ah per cert, avui ha fet un dia d'aquells que en diuen rúfol i enteranyinat.

Però la meva persiana no és l'únic que es trenca. Espanya també. Però aquest cop no és per culpa dels maleïts indepes que van despertar la pobreta bèstia adormida anomenada ultradreta. Es veu que últimament la ultradreta ja es desperta soleta i surt a passejar sense companyia. I és així com ha tornat als carrers i amb força el ja clàssic enfrontament entre la España Nacional i la España Roja. Els absolutistes i els liberals. Allò que Mariano José de Larra va escriure al primer quart del segle XIX: “Aquí yace media España, murió de la otra media”.

José María Aznar, ideòleg d'aquesta recuperació de les dues espanyes, és autor d'aquella famosa frase: "Antes que España, se romperá Cataluña". Era un desig personal i una directriu per executar. I l'Estat que deriva directament del franquisme, instal·lat encara al 1939, va fer realitat una altra de les mítiques frases de l'home que ha fet més mal a Espanya en els últims 45 anys: “Estamos trabajando en ello”. Però un cop esclafat l’1-O, aquesta Espanya fratricida que sempre necessita un enemic “ha vuelto por donde solía”. I el coronavirus li ha permès al postfranquisme sociològic l'oportunitat de recuperar el tradicional guerracivilisme. I sense cap vergonya. Seguint amb l'ús de frases molt hispanes: “Estan desataos”.

El periodista Xabier Lapitz, director i presentador del programa En Jake d’ETB-2 (i col·laborador de ELNACIONAL), piulava ahir un vídeo molt il·lustratiu. Mani de VOX. En cotxe, que ocupen més espai i sembla que en siguin més. Iván Espinosa de los Monteros, un dels líders del partit, compara una protesta que, suposadament, és per denunciar la inacció del Gobierno en la mort de 29 mil persones, amb la celebració d'un mundial de futbol i diu que és un acte festiu i d’alegria. SEN-SA-CI-O-NAL!

¿Podria ser que al senyor Espinosa els 29 mil morts li llepin un peu i part de l'altre? El que ell vol és ambient colpista als carrers perquè la polarització i la divisió els beneficia i el coronavirus només és una excusa. Sap que el feixisme-populisme sempre creix en moments de crisi com aquest i tot li dona gust al brou. Al seu brou. El regal intel·lectual és que es queixen de l'elevada xifra de morts i demanen llibertat per moure's, quan precisament la falta de llibertat per no poder moure's és el que ha reduït la xifra de morts. I la prova són les mesures-desastre que aplica un dels seus, Bolsonaro, al Brasil. IM-PA-GA-BLE!

Però, compte amb dues coses que no cal oblidar: 1/ Aquesta gent no són marcians. La gent els vota, i 2/ Al malabarista Sánchez això de VOX li va perfecte perquè li permet asseure’s a les taules de negociació dient: “O jo o ells”.

Voltant, aquests dies he vist als balcons missatges que volien ser d'ànim. El famós “Tot anirà bé” amb un arc de Sant Martí. I he vist policies felicitant l'aniversari a nens que eren a casa confinats (per cert, potser no calia posar la versió de grup Parchís, amb moments delirants on sembla una peça de Chimo Bayo). I he vist la gent sortint cada dia a les vuit a aplaudir el personal sanitari. Els escèptics diran que això no serveix de res i que és la conseqüència d'una societat infantilitzada. L'argument contrari va donar-me’l sense voler una persona mentre m'explicava què va veure i què va sentir quan els dies més durs va estar amb nens plens de tristor, gent gran acollonida, sanitaris desbordats o familiars de persones que acabaven de veure com se'ls moria la mare a casa, sense saber si era pel coronavirus o no, i havent-li fet el boca a boca per intentar salvar-li la vida.

Posar un llençol pintat a la barana de casa o aplaudir al no-res de davant de casa teva no salva vides, esclar que no, però és la manera que la gent ha fet servir per sentir-se part del tot. De dir-se a si mateixa que ella també hi era i que patia. I, sobretot, de treure's les angoixes i les pors i intentar superar una situació inèdita i plena d'incerteses que ens ha desbordat. Els éssers primitius que vivien en coves van crear Déu (i Al·là, Jahvè, Buda, Brahma, Vixnu, Krishna, Jah o el Monstre Espagueti Volador) per superar la por al desconegut i explicar l'inexplicable. Un cop Déu ja està inventat, aplaudim i pengem llençols. I això no salva vides físiques, però ajuda a sobreviure als que ho fan, que també és una manera de salvar vides. Concretament la seva, que no és poc. Mentre, altres es manifesten a veure si aconsegueixen uns quants vots.