Apujo la persiana. Encara fa més sol i més calor que ahir. I en broma en broma, aquesta és la crònica que ja en fa 69. I parlant de bromes i de fer-ne 69, no en penso fer cap. De bromes sobre el número, vull dir. Pobret, ja n'ha patit prou a la seva vida com per afegir-li les meves. Però sí que vull parlar-li d'altres números. I molt seriosament.

Estem d'acord en que les xifres d'afectats pel coronavirus són aquestes que ens donen com en podrien ser unes altres. Però no per ganes de manipular ni d'amagar res, senzillament és impossible saber quanta gent està infectada ara mateix perquè ara mateix no li fan proves al 100% de la població. I si fos possible, la setmana vinent els resultats ja no valdrien perquè hi hauria noves infeccions. Però és que les xifres s'encavalquen. Avui mateix sentia al doctor Antoni Trilla, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Clínic, a can Terribas (Catalunya Ràdio). Parlava d'aquests 2.830 nous casos de contagi apareguts a les dades oficials. Si els comparem amb les xifres d'altres dies, hi ha un rebrot. Però resulta que no hi ha cap rebrot. Al menys a data d'avui. L'augment es deu a que es fan més tests, sí, però el doctor Trilla afegia que ens falta la dada fonamental, saber la data de contagi. Perquè hi sumen els de diversos dies i realitzats amb diversos mètodes. I quan tenen els resultats dels resultats, els donen. Barrejats. I així és impossible tenir una fotografia de la realitat i observar l'evolució del virus.

Tema a banda són els morts. Que tothom els compti com li rota i els dies que li rota és un sistema massa frívol com per aplicar-lo en una qüestió tan important com aquesta. És que ja no és només el criteri de si computem només els morts dels hospitals i ens oblidem dels de les residències i dels que moren a casa, no. És que són les sumes! Posem l'exemple succeït a l'inici d'aquesta setmana. Tal i com explicàvem dimarts, dilluns Salut va donar la xifra de 112 morts a Catalunya. Mentre, el Ministerio en donava 59 a tot Espanya. Escolti, fins i tot la comptabilitat creativa té un límit. No pot ser que al total d'Espanya hi hagi la meitat de morts que els que hi ha hagut només a Catalunya. És la famosa frase del torero Rafael Guerra “Guerrita”: “El que no pot ser, no pot ser, i a més és impossible”. A veure, és que a banda dels criteris, resulta que els uns compten els morts del moment i els altres van al seu ritme i els comptabilitzen quan volen. I no pot ser donar aquesta imatge d'exèrcit de Pancho Villa. Però és que a més, no és el mateix que els morts de la setmana passada els afegim a la xifra de principis o finals d'aquesta. I no ho és perquè fer-ho així distorsiona el moment exacte en el qual es troba el virus.

I després la cosa certament pintoresca dels morts dels dimarts: “No, és que avui sumem els del cap de setmana”. Com? O sigui, el cap de setmana no hi ha ningú comptant o què? Què passa, que ens hem de morir i d'infectar de dilluns a divendres de 9 a 1 i de 4 a 8 i passant per la finestreta 4 amb una pòlissa compulsada? Què vol dir que el cap de setmana no hi ha xifres i que s'actualitzen dimarts? Escoltin, que no és gaire difícil. Xat de telegram amb les funeràries de tot Espanya, passen la xifra de morts del cap de setmana, es compara amb la dels últims 10 anys, es mira la diferència i algú les suma totes. I llestos. I si els caps de setmana al ministeri tothom fot festa i no hi ha ningú que ho pugui gestionar, ja els ho faig jo des de casa. I gratis total. Sóc de lletres però tinc la calculadora del mòbil. Cap problema!

A banda d'això, avui he tornat a voltar força i he vist i he sentit coses que volia compartir. A més del ara sí, ara no; ara aquí sí, ara allà no; ara aquí potser sí i allà potser no i ara aquí i allà de les mascaretes, també hi ha el tema de posar-se-les bé. Jo entenc que amb la calor dur mascareta és un horror, però els que anem amb moto, en ple agost duem casc i ens aguantem. Entenc que costa respirar, jo el primer, i quan me la trec, em pica la cara i si vaig pel carrer no em puc gratar perquè no tinc on rentar-me les mans. Però hoooome (i dona), el nas va dins! Que hi ha molta gent que, o perquè la goma els va fluixa, perquè tenen el cap petit, o pel que sigui, però veus que van tota l'estona amb el nas per fora. Nooooo! El nas a fora no pas! I no parlo només del senyor que demana al semàfor de Glòries, a l’entrada a BCN per la C31, i que ja és a la fase 45 i manté la mateixa distància de seguretat que quan per Nadal porta al cap una cosa d'aquelles del Pare Noel.

També he observat que la gent condueix amb més calma. Menys trànsit podria voler dir córrer més, i curiosament és al contrari. I circulant he observat la manera de vestir de la gent, cosa sobre la qual n'haurem de parlar amb calma però faig un primer apunt. Fins ara no havíem pogut comprar roba d'estiu i estem duent la dels anys passats, cosa que vol dir que enguany la moda és un poti-poti curiós que demostra que podem viure sense moda. I més encara en casos com el del meu amic Roberto, que té tota la seva roba prima a dues regions sanitàries d'on està confinat, no la pot anar a buscar i acabarà fent servir mascaretes usades per elaborar-se samarretes.

Ah, i abans de compartir amb vostè un dels vídeos de la pandèmia, una altra cosa que no entenc i que voldria que em fos explicada perquè potser té una lògia que no capto. Va de les platges. Canviant cada cinc minuts el criteri, com amb les mascaretes, i tenint cada ciutat el seu propi, han aconseguit generar un cop més el desconcert total i ja no sabem si podem banyar-nos-hi o no, ni si ens hi podem estar o no, ni com, ni amb qui, ni res. Vaja, res de nou al caos habitual. Però hi ha una dada que m'al·lucina encara més: L'horari de tarda dels surfistes és de 8 a 11 de la nit. A veure una cosa, a 2/4 de 10 de la nit ja és fosc. Com es fa surf de nit? Amb una llanterna a la boca? Amb un encenedor de cuina lligat al cap? Duent espelmes a la punta de la taula? Per Braille? No té cap sentit. No seria més lògic que una gent que està sola al mar, i que per tant no pot contagiar ningú, pugui sortir al migdia? Ei, és una pregunta d’ignorant...  

I ara sí, moment d'esbarjo. Dels autors de “Portugal ha aturat millor la pandèmia que Espanya perquè està més a l'oest” (Teresa Ribera, vicepresidenta del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica), arriba a les nostres pantalles... CARMEN CALVO I LA LÍNIA RECTA!!! Els companys de El Mundo han rescatat aquest fragment de la compareixença de la vicepresidenta. SEN-SA-CI-O-NAL! IM-PA-GA-BLE! IN-SU-PE-RA-BLE!!!

Per moltes brometes que es puguin fer amb el número 69, aquesta reflexió ho supera tot!