Apujo la persiana. Plou. I si no hagués apujat la persiana, també ho sabria, perquè quan plou l'alcalde del meu poble ens avisa per twitter:
Per cert, tant criticar Albiol amb el “Limpiando Badalona”, doncs miri, ho està fent. L'últim dia que manaven els socialistes, a la ciutat hi va ploure fang. En canvi avui ja cau aigua clara i cristal·lina. Què, alguna cosa a dir sobre això de no complir promeses? Hoooooome!
Quan plou passa com amb allò d'estar embarassada. O ho estàs o no ho estàs. És impossible estar-ho una miqueta. I també passa amb la xifra de morts pel coronavirus. I tornem a un clàssic d'aquestes cròniques perquè seixanta-tres dies després, continua sent impossible saber la xifra real de persones difuntes. A Espanya i al món. Continuen comptant-los amb els criteris que els dóna la gana quan, torno a repetir per enèsima vegada, seria tan senzill com aplicar el mètode Marc Castells, alcalde d'Igualada: ¿Quants morts hi ha hagut de mitjana els últims cinc anys per aquestes dates? X. Quants n'hi ha hagut aquest any? X+Y. Doncs Y és la xifra exacta de morts per coronavirus i no la cosa tril·lera aquesta del “no, és que nosaltres només comptem els que han mort als hospitals, estaven diagnosticats i havien fet la vertical pont”, “doncs nosaltres comptem aquests i també els que moren en una residència, però no a casa”, “ah, doncs nosaltres comptem aquests i els que ha mort de camí a un sociosanitari els dies que comencen per D i acaben per S”. Prou ja de manipular i de mentir amb les xifres, home, que ja està bé. Que és una puta vergonya que ja cansa per burda i patètica. Què pretenen aconseguir? Una miqueta de respecte pels morts, per les seves famílies que no han pogut ni enterrar-los amb un mínim d'humanitat i per la intel·ligència dels que, de moment, encara som vius.
I ho dic perquè avui hem tornat a la broma dels números gens coincidents. Ha estat a propòsit o un error? És que m'és igual, però quan hi ha aquestes immenses cagades tendeixes a pensar malament. Aquí, oficialment, hi ha hagut ja 27.321 persones mortes, per tant quan surts a donar xifres, cal un mínim de rigor i de ganes de fer la feina ben feta. No poden aparèixer de sobte 80 morts de no se sap on. És intolerable i una vergonya. Fernando Simón ens ha dit que hi havia hagut un repunt “per culpa dels 131 morts haguts ahir a Catalunya”. I la xifra que va passar la Generalitat ahir va ser de 52 decessos. D'on surten aquests 79 que no són? I, que consti, la culpa no és de Simón, que prou feina té com per anar sumant ell les xifres, sinó de qui li elabora papers mullats. Aprenguin a sumar, hòstia, que no és tan difícil.
I parlant de xifres, torno a l'estudi que citava ahir sobre la xifra d'espanyols que ja han passat el coronavirus. Ho sento molt, però em costa molt de creure que ens haguem infectat només el 5%. Però jo parlo des de la ignorància cunyada més total, no com el senyor Albert Bosch, catedràtic del departament de Microbiologia de la Facultat de Biologia de la UB, president de la Societat Espanyola de Virologia i, bàsicament, un senyor que fa 40 anys estudia els virus, aquí i a l'Albert Einstein College of Medicine de Nueva York o a les universitats de Carolina del Nord i Arizona.
Doncs bé, el senyor Bosch ha estat avui a Can Basté (RAC1) explicant l'estudi que està fent sobre la presència del virus a les aigües residuals. Resulta que tothom que el pateix l'acaba excretant. Sigui asimptomàtic, tingui símptomes lleus, greus o el conegui de vista. Per tant, és possible saber la quantitat de virus present en la població mirant les aigües que van avall quan tirem de la cadena. Molt virus a les aigües brutes? Compte que estem molt contaminats! Poc virus? La cosa va a la baixa. Ah, per cert, ja ha avisat que el virus mor a les depuradores però també per l'acció dels bacteris que hi ha a la resta de les aigües residuals. Per tant, el virus no va a parar al mar.
I què ha dit sobre el estudi serològic ja citat, d'una manera discreta, elegant i sense voler obrir cap polèmica? Que les seves xifres no acaben de quadrar amb les de l'estudi. Que a les aigües residuals hi ha més presència de virus que el que hi hauria d'haver si només hagués afectat un 5% de la població. Insisteixo, jo sóc un ignorant però conec de primera mà el cas d'una persona de menys de 30 anys, amb símptomes evidents d'haver patit la malaltia, que la PCR li va sortir positiva i que el serològic va donar que no té anticossos, o sigui, que no ha passat la malaltia. I ahí lo dejo.
Això ha estat durant el dia, perquè al vespre és hora de l’esperpent, de la xarlotada, del Bombero Torero, d’Arévalo explicant acudits a “gangosos i mariquitas”. En definitiva, l'hora de la ja tradicional mani ultra que fan a la Zona Nacional de Madrid. Un autoanomenat “Movimiento Barrio de Salamanca” reuneix al carrer, i sense cap distància de seguretat, poc més d'un centenar de persones (i uns 300 “fachalecos”) per denunciar “el govern dictatorial de Pedro Sánchez”, amb el suport a la xarxa de grans artistes.
Resumir el que allà passa és molt fàcil. Ho explica tot la imatge d'un ciutadà que ahir participava a la cassolada de protesta picant un senyal de trànsit amb un pal de golf. SEN-SA-CI-O-NAL! ME-MO-RA-BLE!
Per cert, com haurà vist, van a les millors escoles però graven en vertical. Terrible. Avui el corresponsal del ELNACIONAL a la capital, en Nicolas Tomás, hi ha anat a treure el nas a veure què i, d'entre els vídeos que ha gravat, el d'una manifestant que pel que diu és mestra (maderededéusenyor), i que diu que quan arribi la vacuna ni se la pensa posar ella ni pensa posar-li als seus fills. En nom de la seva llibertat:
Ai, que atrevida és la ignorància i que malament ensenyen a les escoles i a les famílies el concepte de la llibertat. I així ens va. Veient i sentint això, és com quan a les pel·lícules i a les sèries de judicis acaben l'interrogatori i el fiscal o l'advocat diu: “No hi ha més preguntes, senyoria”. I jo afegeixo: “Paqué?”.