Apujo la persiana. Avui fa sol, però anuncien pluja per diumenge. O sigui, que podrem sortir a fer exercici i a passejar a l'estil Gene Kelly:

Surto a comprar. Cada cop es veu més gent pel carrer i hi ha més trànsit. Comencen a haver-hi establiments fins ara tancats que ja estan amb la persiana mig oberta, senyal que a dins hi està tornant la vida. Preparen el retorn la gelateria-orxateria, la botiga de menjar fet, la de roba per a festa, la d'objectes pel bany, la d'esports... Em trobo en Fortunato, un napolità-català i m'explica que dilluns va reobrir la pizzeria. De moment només per les nits. I poc a poc va corrent la veu i comencen a anar-hi clients. També em diu que m'ha d'explicar amb calma el merder que ha tingut amb un d'aquests crèdits oficials que donen els bancs.

La papereria i la ferreteria també han tornat. I s'estrena una cafeteria que pertany a una d'aquestes grans cadenes de pa, pastes i cafè low cost a la que la pandèmia va enganxar en plenes obres. De remodelació. Del local que antigament havia acollit Caixa Sabadell, que després va passar a ser Unnim, després Caixa Catalunya i finalment el BBVA. I tot això en només 9 anys.  

El que no està clar encara és quan podran pujar del tot la persiana aquestes botigues que de moment la tenen a la meitat. Dilluns havia de començar la fase 1, que realment és la 2 perquè hi havia una fase zero, però fa cara que a la meva zona de confinament ens quedarem on som perquè la Generalitat ha demanat avui al ministeri de Sanitat obrir només Alt Pirineu-Aran, Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona. A falta de saber la resposta, paciència i els que no estem en cap d'aquestes zones a seguir fent una vida on-line.

Ens comuniquem, treballem, comprem i ens entretenim on-line. I aprenem. Tinc diversos amics que estan fent classes virtuals, tant universitàries com d'altres àmbits, i em diuen que cap problema. Un d'ells fins i tot m'explica que ha notat els alumnes més atents, la matèria es despatxa de manera més fluïda i s'aprofita més el temps. Seria pretensiós que jo digui ara què i com canviarà la nostra vida, bàsicament perquè no en tinc ni idea, però crec que una de les coses que seran molt diferents després de tot això d'ara serà la manera de transmetre el coneixement. I no seria descartable que en moltes carreres universitàries, les aules acabessin passant a la història. En tots cas ho anirem veient.

Però avui li vull parlar del desconcert del meu amic el dentista i coincident amb una cosa que fa dies no em quadra. El seu fill, que també és dentista, oficialment va passar el coronavirus. Va tenir tots els símptomes i quan li van fer la famosa prova PCR, va donar positiu. Perfecte. Degut a que és personal de risc, ara s'ha fet la prova serològica, que és la que a partir d'una mostra de sang busca detectar els anticossos que es generen si has passat la malaltia. Doncs bé... li ha donat negativa. Per tant segons aquesta prova, una persona amb símptomes evidents i diagnosticada, resulta que no ha tingut el virus.

Ni el meu amic ni jo som viròlegs però ell, que de medicina en sap una miqueta més que jo, no s'ho explica. I, donant-t'hi voltes, aquí l'únic que pot haver succeït és que el que va passar el fill del meu amic fos una grip normal i la prova fos un fals positiu. El problema, però, és que ara ell no sap si pot treballar o no perquè ha passat de no poder encomanar la malaltia a que existeixi la probabilitat de ser un asintomàtic. I en una feina com la seva, això és un risc no menor. Per tant, si hi ha algun viròleg a la sala que ens pugui explicar el misteri, serà molt benvingut.

Mentre m'ho explicava m'ha vingut al cap una notícia que havia llegit a primera hora. Els 100 mil tests ràpids comprats per la Comunidad de Madrid per realitzar-los als treballadors sanitaris presenten una sensibilitat real del 79,4% i no del 92% tal com s'havia dit en un principi i el 36% dels donats com a positius resulten ser falsos positius. Però és que, a més, el percentatge de proves a persones sense anticossos i que, per tant, no haurien passat la malaltia, puja al 74%. Dit d'una altra manera l'han passat el 26%. En canvi, les proves serològiques fetes al personal sanitari de l'Hospital Clínic de BCN han donat com a resultat un percentatge d'infectats de nomes l'11,2%.

Al cap d'una estona he rebut un missatge del meu amic que treballa a la SEAT passant-me les dades actualitzades sobre els tests que els estan fent als treballadors que es van reincorporant i que, recordem, paga l'empresa. A data d'avui, dels 5.893 tests PCR realitzats, 9 han sortit positius (0,16%) i els falta saber el resultat de 559 proves. Pel que fa a les 3.014 proves fetes a personal d'empreses externes, els positius en són 25, un 0,83%. Tornem a la fiabilitat o no dels tests, però trobo que aquests percentatges són molt baixos. Estem parlant en total de 34 casos entre 9 mil persones, un 0,37%. Com que al principi del tot ens van dir que la majoria passaríem la malaltia amb símptomes lleus o sense ni saber que l'havíem passat, una explicació seria que tots els negatius ja han passat la malaltia, però no explicaria què ha succeït en el cas del fill el meu amic. No ho sé, escolti, a mi no em quadra res i cada cop vaig més perdut.

Entre això i allò que li explicava ahir, que ara resulta que és millor no dur guants, però a les botigues de fruita t'obliguen a posar-te’n, tot i que ha sortit un estudi que diu que el virus no pot trobar-se als aliments... Doncs crec que aniré a can Fortunato m'emportaré la pizza que em fan al meu gust: tomàquet, mozzarella, mel, formatge de cabra i ruca crua (o sigui, sense haver passat pel forn). A la seva salut! I a la de Gene Kelly!