Apujo la persiana. Sembla que estigui ennuvolat, però és boira. La típica boira en aquesta època de l'any a la costa. Comença a fer calor, l'aigua del mar encara està freda i, a pesar del virus, es continua produint aquest fenomen natural.

Ens llevem amb una bona notícia que es diu remdesivir, que sembla el nom d'un rei medieval. Concretament seria Remdesivir Tercer, fill natural d’Aurembiaix de Montcada Bifurcació i del comte Berenguer Ramon Berenguer i Ramon altre cop de Baqueira, de Beret i de Resort. I no, resulta que no és cap noble sinó un medicament antiviral usat per combatre l’Ebola (que no l’Évole) i que ara s'usarà per combatre la COVID-19. Compte! NO cura el virus, NO és la vacuna, però això amb nom de rei medieval li treu força al virus i baixa la taxa de mortalitat dels qui el prenen. Bingo, doncs, pel seu fabricant, que no haurà de fer cap ERTO a la seva empresa.

La segona bona notícia del dia és que a les 12 del migdia he participat en una trobada virtual amb uns quants socis del club de El Nacional. Tots ells (i totes elles) molt amables i, SOBRETOT, cap d'ells hi ha participat ni amb pijama ni amb xandall. Han estat tres quarts d'hora molt agradables, que s'han fet molt curts i durant els quals, pobre gent, m'han hagut de suportar. El company Oriol Domingo m'ha fet una observació molt interessant (com ho han estat la resta) que aprofito per comentar aquí: “Per què aquestes peces no tenen cada dia un títol que expliqui el contingut i només surt el número que toca?”. Quan vaig decidir fer aquestes cròniques, que va ser tres dies abans de la confinamenta, la idea era fer un dietari d'unes poques jornades. Quan ja duia una setmana, vaig valorar posar un títol diari que fes referència al contingut, però ja havia publicat 8 cròniques i hauria estat molt estrany fer una sèrie que tingués unes peces amb un títol i la resta amb un altre. Total, que al final ha quedat aquest títol tan avorrit i tan poc atractiu en un món on un bon títol o un bon titular generen els clics suficients com per fer creure a la gent que allò que estan llegint és interessant.

Però durant la xerrada també se m'ha preguntat si les persones que apareixen a les cròniques existeixen o no. El pagès historiador, la professora de ballet, l'analista de dades, etc. I què he contestat? Aaaaah, haver-se fet del club de El Nacional i haver-se apuntat al xat...

I fins aquí les bones notícies. Ara parlem de l'actualitat de la jornada. I de xifres. Avui, de moltes xifres. Es veu que estaven d'oferta. Primer la dels infectats. Fernando Simón ha dit “Ens preocupa l'augment d'infectats”. Doncs a mi em preocupa que a aquestes alçades de la pel·lícula encara donin la xifra d'infectats. Bàsicament perquè no és certa. Ni ho ha estat mai. Ni ho serà mai. Ni tant sols seria certa si fessin la prova als 47 milions d'espanyols. Perquè quan acabessin amb l'últim, hauria passat tant de temps des de la prova al primer que centenars de milers de persones donades com a negatives potser llavors serien positives. Augmenten els infectats? Sí, però ves que no sigui perquè es fan més tests.

I parlant de tests i de xifres de tests, què ha passat amb els que havien de fer-los als treballadors de la SEAT? Dimecres de la setmana passada vam saber que l'empresa automobilística realitzaria PCR al seus 15 mil empleats i després ja no n'hem sabut res més. I ara desconeixem si els hi han fet o no i, sobretot, quins resultats hi ha hagut. Perquè els resultats de 15 mil proves poden mostrar una tendència de contagi, sobretot a l'àrea metropolitana de BCN, que és on, sembla, hi ha més afectats. Per tant avui he preguntat a un amic que treballa a la SEAT que m'expliqués què. I m'ha dit que fa uns dies va rebre una trucada del seu cap directe de secció per dir-li que era un dels elegits per tornar a la feina aquest dilluns passat, però que abans havia de passar el famós PCR. “Recursos Humans va convocar-nos al centre mèdic i allà van donar-nos un formulari on podíem autoritzar o no que les nostres dades fossin tractades de forma anònima. Molta gent va dir que no perquè no ens van donar cap informació ni cap explicació. I més perquè la cua era de tres hores. Jo vaig acceptar formar part de l'estudi perquè vaig considerar que podria ser beneficiós per la resta de ciutadans. Encara no he rebut cap resultat, però és cert que ens van dir que si no ens deien res, volia dir que tot estava en ordre”.

I, se sap quants positius hi ha hagut?, li demano. “Justament avui ho volia preguntar als sindicats, però no han passat. Si més endavant en sé res, ja et diré alguna cosa. El que es comenta per la fàbrica és que dels primers 3 mil tests, només dos haurien sortit positius. Si les dades són certes, el percentatge és molt baix. Intentaré buscar la informació real”. Doncs aquí restem expectants.

I a la tarda, gran festival mundial de xifres amb els horaris per sortir a partir de dissabte a passejar i a fer esport. La festa ha estat tal que quan ha acabat la seva intervenció, al ministre Salvador Illa li han fet resumir les franges que prèviament ell ja havia donat, que havia repetit diverses vegades i que posteriorment ja havia resumit. I després els periodistes li han demanat que les tornés a repetir. Ah, per cert, la festa finalment ha estat a la tarda perquè, un cop més, la previsió del migdia ha acabat traslladada a les 18 hores. Bé, que finalment ha estat a les 18.16. Per què el trasllat i el posterior retard? ¿El ministre havia d'oferir algun contingut ple de complexitat o que haguessin de pactar amb Podemos? Doncs miri, no. Era donar les hores i prou. Això sí, un cop més, en comptes d'anar al granini ens ha tingut 9 minuts dient-nos quantes reunions ha fet Pedro Sánchez amb els presidents autonòmics i altres detalls que no calien.  

Un cop sabem els horaris, un avís pels dependents i la gent gran. Al torn del matí vostès poden sortir a les 10. Doncs bé, just a les 10 és quan acaba el primer torn dels que fan esport. Per evitar ser atropellats per un ciclista, patinador o rúner que vagi fora de temps, millor que no siguin gaire puntuals. Surtin cap a un quart d'onze. I al torn de la tarda, quan poden passejar fins les vuit, marxin una estona abans. No fos cas que se'ls emportin pel davant la massa de ciclistes, patinadors i rúners neguitosos per suar la cansalada.  

ÚLTIMA HORA: I resulta que quan ja tenia pràcticament acabada la crònica, el meu amic que treballa a SEAT m'ha passat una nota que acabava de rebre pel canal intern i que li resumeixo. A partir de dilluns 4 es faran controls de temperatura corporal a tothom que vulgui entrar a les instal·lacions. La persona que doni de 37,5 en amunt serà derivada a un espai habilitat i allà serà atesa per un metge que decidirà com procedir en cada cas. I ara ve la part que m'interessa: “Asimismo, y dado que la plantilla de nuestra compañía se considera una muestra amplia y representativa de la sociedad, este control de la temperatura diaria y todas las medidas adicionales que se están incorporando servirán de base para que el Comité Científico SEAT Empresa Saludable pueda seguir desarrollando sus estudios y ampliar el conocimiento sobre esta enfermedad”. Aixooooò era el que jo volia saber.

Finalment, la nota recorda mantenir la distància de dos metres i fer servir sempre la mascareta, tant a la fàbrica com en els busos col·lectius que transporten els treballadors. Millor que de tot plegat en prenguem nota perquè em temo que ens assenyala com serà el nostre futur laboral i quotidià.