Apujo la persiana. Si avui fos Sant Jordi, les cròniques del resum de la jornada obririen amb la llista dels llibres més venuts, això que no hi falti mai, i seguidament dirien: “Un dia que s'ha llevant ennuvolat i que gràcies a la màgia d'aquesta diada ha acabat amb un sol que ha omplert de primavera la... bla, bla, bla”. Doncs això és el que ha passat davant la meva finestra, meteorològicament parlant. Però quedem-nos en la llista dels llibres més venuts.
Aquest és un fenomen paranormal consistent en que una mesura destinada a comptabilitzar les vendes d'un dia sencer, ja surt publicada al migdia. La paraula “migdia”, com el seu propi nom indica, vol dir justament això, que és al mig del dia. Per tant, oferir una llista dels llibres més venuts de Sant Jordi al migdia és com si el titular d'un Madrid-Barça que a la mitja part finalitza 1-0 però que acaba 1-14 fos “Derrota del Barça al Bernabéu”.
Però, no se'n vagi que ara arriben les contorsionistes xineses fent el seu número de llepar-se el colze. Avui, que no és Sant Jordi, al migdia també ha sortit una llista... de llibres de Sant Jordi!!! SEN-SA-CI-O-NAL! En aquest cas, però, amb els “més sol·licitats” a la xarxa. Aaaaah! Per sort al final ja hem entès que no es tracta d'una llista de més o menys venuts sinó la manera de fer publicitat gratuïta dels llibres en qüestió. Com allò de Los 40 Principales i les discogràfiques, sap?
Arribats aquí haurà comprovat que ja he escrit dos cops que avui no és Sant Jordi. I això ha succeït perquè ho penso. El Sant Jordi d'enguany és com quan molts anys després tornes al lloc on hi havia aquell arbre al qual hi pujaves de petit i sota del qual hi vas fer el primer petó, vas fumar-t'hi el primer cigarro i vas pillar la primera borratxera. Arribes a la zona on hi havia l'arbre, i resulta que ara hi ha una gran superfície de material per a la construcció. I quan, seguint les referències que recordes, situes el lloc exacte on hi havia l'arbre, resulta que és la zona de venda de bidets. A veure, sí, aquell és el lloc on hi havia l'arbre que et va obrir els ulls a la vida, però allà ara mateix hi ha un munt de bidets. Per tant, sí, allà va passar tot, però aquell ja no és el lloc. Hi ha la closca de la nou, però a dins hi ha gel hidroalcohòlic.
Per tant, crec que no té cap sentit celebrar una cosa que no és. Sant Jordi és passejar, badar, rebre empentes i trepitjades, no poder ni caminar, gent que al mig de la massa camina en contra direcció, intentar dinar en algun lloc i que estigui tot ple, trobar lloc per poder menjar alguna cosa però hi hagi lloc perquè tarden 4 hores en servir i aconseguir apartar desenes de caps per veure qui està signant en una parada i exclamar: “mira, aquest és aquell que surt en aquell programa de TV... com es diu... Si home, que a la tieta Rosita li agrada molt. Ara no em ve el nom... Fixa't que em pensava que estava mort, però no, trobo que fa bona cara. Ves que no estigui viu”. Sant Jordi és això i no és que et portin una rosa a casa o que et compris un llibre en una empresa de distribució. Això és consumir llibres i roses perquè toca. No té cap sentit celebrar una festa que la realitat no et permet fer.
No haver de celebrar Sant Jordi en aquest 23 d'abril del 2020 diada de sant Adalbert, bisbe; sant Fèlix, prevere; sant Fortunat i sant Aquil·les, diaques i màrtirs i sant Gerard, bisbe; ens permet tenir temps per dedicar-nos a observar, a sentir què diuen i a reflexionar. I observant-observant he vist una foto que només és possible perquè els assessors de Casado siguin agents dobles que treballen pel PSOE, a més de males persones a qui els encanta fer-li putades (a Casado, no al PSOE). És que no pot haver-hi cap altra explicació:
I sentint-sentint he conegut les condicions que hauran de complir els menors de 14 anys que vulguin sortir al carrer. Després de poder anar en metro però no poder enterrar els nostres morts o poder anar a treballar a un lloc tancat però no poder anar al nostre hort a collir tres enciams, arriba a les nostres pantalles “ara amb cada adult podran sortir un màxim de tres nens que tenen permès córrer i fer exercici, però l'adult no pot sortir sol a fer el mateix”. Segur que darrera de la mesura hi ha l'explicació raonada d'un expert. Segur. Això sí, espero que no sigui el mateix a qui se li va acudir que els nens sortissin a passejar a llocs plens de gent gran com els súpers i les farmàcies. Doncs, escolti, que l'expert surti a explicar els motius. O que surti el general. O el militar que fa brometes. O qui sigui. Però que ho expliqui algú. Jo no en tinc ni idea si hem de poder sortir amb 3 nens o amb 34, per què ells poden anar de tres en tres i vostè no pot sortir amb la seva parella, la mateixa amb la que dorm i amb la que fa alguna cosa de més a prop. I jo que sé. Ara bé, si no m'expliquen les raons d'una decisió i de l'altra, no li trobo la lògica. I jo que no hi entenc, no entenc res.
I reflexionant-reflexionant, he imaginat què hauria passat si l'alcalde de Badalona hagués estat d'un partit indepe i els Mossos agredits haguessin estat guàrdies civils. Què creu que haurien dit els programes matinals de les televisions privades i quines portades i quins articles hauríem llegit? Ep, i no és cap crítica a l’exalcalde del meu poble sinó als del meu gremi.