Apujo la persiana. Torna a fer un dia que ni fa sol ni tampoc no en fa. Al final, a mitja tarda han acabat caient unes gotetes. Com van caient els cadàvers. I cada cop més, a les xifres sempre impersonals els posem cara.

La meva amiga lletrada em truca per Skype. Diu que prefereix veure la cara a la gent: “Ahir va morir el germà d'una companya de feina. També el pare d'un antic company d'escola. La germana d'una amiga meva és a l’UCI i una companya d'un curs que estic fent hi té la seva mare. I la gent no diu res. Ens resignem. Ens estem acostumant a la mort i l'únic que podem fer és esperar que s'aturi una cosa que ni tan sols veiem”.

Una amiga experta en anàlisi de dades em passa xifres de recerca a Google. La paraula angoixa triomfa a la franja de les tres de la matinada. I a la informació m'hi afegeix un comentari: “Quan això acabi, hi haurà tanta gent afectada que potser serà el moment perquè les malalties mentals deixin de ser tabú”. Una altra amiga, funcionària, em diu que una de les feines amb més futur quan això acabi serà la d'advocat de família expert en divorcis: “Els veïns de sobre es barallen cada matí. I com que al carrer no hi ha soroll, els crits se senten molt. Ahir ella li va dir: ‘Ves-te’n, no et vull tornar a veure mai més’. No sé si ha marxat o no. Però si ho ha fet, on deu haver anat?”. Per cert, s'ha adonat que “quan això acabi” és la frase? Això sí que és el no-futur. El futur que vindrà, però no sabem quan.

I amb aquest panorama, qui tenim al capdavant del negoci? Que a qui hi tenim? Doncs noi, estem de pega. En un món on triomfen la mentida i la manipulació, perquè la gent vol ser enganyada i manipulada per qui els diu el que volen sentir, resulta que el senyor Corona ens ha pillat en un moment en què ocupen càrrecs de gran responsabilitat els més reputats professionals de la mentida i la manipulació. I el pitjor de tot és que, a més, són fervents practicants de la religió del Cunyadisme Extrem. I no tenen cap recança a demostrar-nos-ho cada dia.

Boris Johnson, aquell que pretenia que s'infectés tothom perquè la pandèmia la regulés el mateix virus, com si això fossin “els mercats”, deia el passat dia 3: “No he deixat de saludar ningú. L'altre dia vaig estar a l'hospital i vaig donar-li la mà a diversos pacients de coronavirus”. Doncs au, ja el té. El virus. Ell i vagi vostè a saber quanta gent més, gràcies a ell. Felicitats als premiats i Bon Nadal a tothom!

I al podi l'acompanyen altres dos genets de l'apocalipsi caníbal: 1/ Jair Bolsonaro, qui ha aconseguit tenir en contra fins i tot els militars del seu país, amb una frase top: “El brasiler no es contagia, perquè és capaç de bussejar en una claveguera” i 2/ Donald Trump, dient coses que fins i tot provocarien l'estupor entre els parroquians d'un after de polígon industrial freqüentat per gent que ha vulnerat tots els articles del codi penal.

Doncs bé, aquests i altres del seu nivell són els que han de decidir com combatem la crisi sanitària, econòmica i social més bèstia de la història de la humanitat. SEN-SA-CI-O-NAL! Podrien posar-hi una ameba i hi tindríem més racionalitat.

I mentre, a Espanya s'ofenen perquè l'Europa rica els recorda la faula de la cigala i la formiga i els pregunta: “Escoltin, en un moment d'un cert benestar econòmic, vostès a què s'han dedicat?”. Bé, doncs a embolicar-se en la bandera, al “a por ellos”, a gastar-se 100 milions en apallissar ciutadans i no trobar una puta urna, a fer la vista grossa sobre els negocis il·legals del seu rei emèrit, a finançar els partits polítics repartint la construcció d'obres innecessàries, a anar repetint eleccions i... continuo o no cal?

I diu la ministra Montero: “La Unió Europea no pot girar l'esquena quan la necessiten els seus ciutadans”. No, esclar, havíem quedat que “el virus no entén de fronteres” però el primer que han fet tots els estats (TOTS) ha estat posar fronteres. Tothom ha actuat segons els seus interessos, al del costat que el bombin i els nacionalistes són els altres. I parlant de nacionalismes, Pedro “va una setmana tard” Sánchez va decidir que era un bon moment per recentralitzar Espanya. I també per fer sortir militars, l'únic estat del món que ho ha fet. I va dir: “Calla, aprofitarem per fer nosaltres les compres de material sanitari i així podrem controlar-lo”. Problema: el Ministeri de Sanitat no existeix perquè té les funcions traspassades a les autonomies. Per tant, ni disposa de la infraestructura, ni de les persones, ni dels recursos, ni del coneixement, ni dels contactes necessaris per fer les coses amb rapidesa i efectivitat. I, sobretot, desconeix el mercat. Per tant, el més probable és acabar comprant a proveïdors que no són els adequats. I després passa el que passa.

I ja ha passat un altre dia. I demà serà el següent. I la il·limitada capacitat dels nostros prohoms de provocar despropòsits diversos farà que sigui un dia diferent al d'avui. Sort en tenim! Si no, tot seria taaaan monòton...