A mi vostè em diu “Miguel Ángel Revilla” i immediatament em venen al cap una imatge, dues anècdotes i un misteri. La imatge és de la sessió constitutiva del Congrés dels Diputats del maig del 2019. Va ser memorable la seva arribada a l'entrada de convidats. Va pujar per la Carrera de San Jerónimo encapçalant una comitiva d'unes 20 persones. Ell davant marcant el pas, al seu voltant la muntanya de gent i per allà al mig, dissolt entre la massa, el diputat que el seu partit havia obtingut i que, naturalment, no va aconseguir cap protagonisme perquè va quedar totalment esclafat per l'omnipresència del líder. Un cop a dins, cada vegada que em creuava Revilla pels passadissos o al bar, la imatge era la mateixa: ell obrint camí i els altres 20 darrere seu. En el cas del bar va ser particularment interessant perquè és al quart pis i tots pujaven i baixaven a peu.

Les dues anècdotes són dos clàssics que formen part del seu repertori i que els li he sentit explicar al nostre protagonista, aproximadament, uns cent mil milions de cops: 1/ Al casament de Felip i Letizia va anar al WC i s'hi va trobar Harald de Noruega. En unes versions estaven pixant un al costat de l’altre i en l’altra “sa majestat estava assegut al tron” (sic) i 2/ Les anxoves i com els regalava pots a tothom. L'èxit va ser tal que existeix la marca d'anxoves M.A. Revilla, autoritzades per l'interessat amb les següent condicions: “que sigui producte de la màxima qualitat i que el 2% del benefici vagi a ‘La Cuina Econòmica’ de Santander, regentada per les religioses Filles de la Caritat, que diàriament serveixen moltes racions de menjar als més necessitats”.

I el misteri és per què des de l'any 2007 (quan servidor de vostè el va veure per primer cop a La Noria d'en Jordi González) aquest home apareix cada dos per tres a les cadenes privades de TV espanyoles parlant de tot i fent les delícies, imagino, dels espectadors, perquè des de fa 15 anys repeteix i repeteix una presència que li proporciona una sobreexposició mediàtica que li fa guanyar eleccions. I quan dic que parla de tot, també de COVID. I per fer revelacions sorprenents.

No dubto que el senyor Revilla té informacions que confirmen la teoria del nord-est, perquè si no segur que no l'hauria manifestat alegrement un cop li va passar pel cap. Una teoria que s'afegeix a moltes altres que circulen, sobretot per les xarxes, gràcies a la persistència militant d'altres grans experts del seu mateix nivell i coneixements. Gent realment experta que en sap tant que en sap més que els que han dedicat la seva vida a estudiar els virus i que, realment, no saben res. I sap per què? Perquè estan a sou de fosques trames i d'interessos ocults. Sort en tenim de tots aquests de les teories del nord-est que saben la veritat certa perquè són persones lliures que llegeixen informes de “prestigiosos” desconeguts que treballen en no menys “prestigiosos” indrets com misteriosos centres d'investigació, universitats estil CasadoMaster i llocs estranys amb noms tan inflats com inexistent és la seva reputació científica.

Sort en tenim dels qui, com Revilla, ens obren els ulls! No com aquests que es creuen el que diu la ciència “oficial” i que, d'entrada, són tots uns nazis -el qualificatiu que no falti mai- que ens volen enganyar per aconseguir unes coses que ara no sabria dir-li quines són, però que a mi no m'enganyen perquè sóc molt llest. I no sóc cap sectari, perquè aquestes coses sempre les són els altres.