El PP sempre ha tingut clar que calia aïllar el País Valencià de Catalunya (i viceversa). Van aconseguir-ho políticament creant un Partit Nacionalista Valencià que va arribar acompanyat de la maneta d'un país de fantasia on hi plovia manà. Fins que la bombolla va esclatar i el que va començar a ploure van ser imputats, ruïna moral i herbes que brotaven a les esquerdes del ciment abandonat.
I també van aconseguir mantenir l'aïllament geogràfic. Que la zona més desenvolupada econòmicament d'això que anomenen Espanya encara ara no estigui unida ferroviàriament, ja no dic amb l'ample europeu, no, sinó amb una humil via doble, no té cap explicació decent. I més quan paral·lelament s'han dilapidat milions i milions d'euros en línies de tren, autopistes i aeroports no només inútils sinó absurds.
Però faltava saber quin era el projecte de l'altre gran partit espanyol. I ja el tenim aquí. El vell aparell del vell PSOE representat per Susana Díaz va signar divendres passat una aliança amb el president de l'Aragó, Javier Lamban, per defensar el que anomenen “branca interior” del Corredor Mediterrani. Un nom realment divertit perquè posar-li “Mediterrani” a un eix que uneix Algesires-Antequera-Madrid-Saragossa-Barcelona-Figueres-Frontera Francesa, demostra tenir un gran sentit de l'humor. O haver faltat a la llar d'infants el dia que explicaven els mapes.
¿Estic dient que no cal fer una bona línia de mercaderies unint Algesires i França per Madrid i Saragossa? No. Estic dient que hi ha prioritats. I ulls. I si mires les xifres de negoci i mires el mapa, el més lògic és potenciar un eix mediterrani que passi realment pel mediterrani, no per Mondoñedo. I si passa per Mondoñedo, no li digui Mediterrani, digui-li eix plutonià, venusià o com li roti, però mai Mediterrani. I també dic que aquest eix ja hauria d'estar fet des de fa temps i en funcionament.
I, sobretot, dic que la prioritat dels gestors hauria de ser facilitar la creació de riquesa, benestar i promoure el bé comú. I, lamentablement, pel que veiem, la prioritat és boicotejar el sentit comú en nom de no-se-sap quins criteris polítics que volen evitar la realitat de la geografia i la història. Una llàstima.