Els humans (i les humanes) tornem a la normalitat post Setmana Santa (humilment) i, què tenim? Que, què tenim? Una situació que no ens l'acabem. Oh, benvinguts, passeu, passeu...

Ara resulta que el nou concepte d'infraestructures a retenir és “Corredor Mediterrani Interior”. SEN-SA-CI-O-NAL!!! IN-SU-PE-RA-BLE!!! Efectivament, ADIF va per Europa dient que la “connexió entre Madrid, Algesires i els principals ports de la costa est espanyola amb Europa” és una cosa anomenada “Corredor Mediterrani Interior”. I agafes el mapa i penses: “Hooome, i tant!!! Madrit (concepte) és la Mediterrània en estat pur. Les seves oliveres, la seva vinya i els seus ametllers. Atenes, Esparta, Siracusa, Marsella, Empúries i Madrit (novament concepte). Roma, Cartago, Tarraco, Sagunt i Madrit (concepte ja sense aturador).

Algesires unint els ports de la Mediterrània per Madrit. I el Mag Lari, el Mago Pop i Juan Tamariz trucant per telèfon:

- ADIF? Sí, miri, era per dir-los que pleguem. Aquest truc seu no podem millorar-lo ni nosaltres.

Però no se'n vagi encara perquè ara també resulta que les famoses autopistes radials, sí, aquelles que l'Estat va rescatar perquè estaven en fallida, ja no són una ruïna. No, ara són viables i... són negoci!!! Ho ha dit el ministre de Foment, Íñigo de la Serna. A veure, sí, tenen un petit problema i és que arrosseguen un deute. Res, uns 5.000 milions d'euros, que tampoc és tant. Però han renegociat amb els fons voltor a qui havien de tornar els calés i ara les hi treuen de les mans (les autopistes). Sí, i jo sóc Richard Gere.

Però si es pensa que això acaba aquí, s'equivoca. També tenim l'Operació Catalunya, ja sap allò de “la fiscalia me lo afina” i “les hemos destrozado la sanidad”. Doncs bé, la comissió d’investigació d’aquest cas ha fet un Grizzly Adams (oh, quants records), un ós Yogui (i el seu amic Bubu), un Baloo, un Winnie the Pooh, un Misha, un Jackie i Nuca i un Foozie (amb el patrocini de The Óssos Disco Bar de Sitges) i han hivernat el tema de tal manera que la cosa de moment s'allargarà fins al desembre. I a partir d'aquí, tal dia fotrà un any.

I aquí, mentrestant, Manresa és al centre de Catalunya i ara mateix el centre de Catalunya. Veurem si la futura trencadissa de Junts pel Sí comença per allà i per culpa dels restaurants que serveixen llengua, orella i, de postres, boca.

Amb aquest panorama, la frase que ve al cap és la d’Estanislau Figueras, qui el 9 de juny del 1873, quatre mesos després d'haver estat elegit president de la Primera República espanyola, va dir des del faristol del Congreso de los Diputados: “Senyors, els seré franc. Estic fins als collons de tots nosaltres”.

I té molt de mèrit perquè les coses que passaven llavors no són molt diferents de les que passen ara, però no existia Twitter, ni Facebook i el senyor Figueras ja estava al dia de la realitat de la situació. Un visionari. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat