En les últimes hores han coincidit amb el temps dos fets lamentables succeïts durant dues festes populars. I, compte, ni les comparo ni les equiparo. Simplement resulta que s'intenten explicar, justificar o resoldre fets impresentables, condemnables i intolerables amb plantejaments equivocats. I quan això passa, cagada pastoret.

Primer cas, el del correbou de Vidredres. Ara que ha passat una desgràcia, que podria haver estat pitjor, ens plantegem suspendre'l per sempre més. No escolti, però és que no l'hem de deixar de fer perquè un bou hagi saltat la tanca d'una plaça on s'hi feia un espectacle amb el pobre animal. No, l'hem de deixar de fer perquè és que ja no s'hauria d'haver fet. Durant una època trobàvem normal que “per entretenir el jovent del poble” per la festa major es llogués una “vaqueta”, res “per jugar una estona”. O sigui, per fer-li putades i martiritzar-la i, mentre, riure molt. I qui diu una vaqueta diu deixar anar uns ànecs a la zona de la bassa i empaitar-los fins a convertir-los en farina animal. O davant de l'espigó, penjar del revés unes gallines d'una corda i a veure si la canalla s'hi podia penjar del coll. Ha, ha, ha, que divertit, oi?

Sí, i en una època també era molt divertit el circ romà, però ara ja no està gaire de moda llençar persones als lleons. Una pena. Ni tampoc es porta gaire fer execucions públiques a la plaça del poble amb la canalla menjant llaminadures mentre a un senyor el pengen de la forca, el guillotinen o li perjudiquen una miqueta la carcanada amb el garrot vil. Sí, perquè encara que de vegades no ho sembli, hem evolucionat i ja no vivim en coves.

Passa el mateix amb la violència física i sexual contra les dones. I aquest és el segon cas. Resulta que en una festa castellera com la de Sant Fèlix a Vilafranca, un casteller de la Colla Vella de Valls i mosso d'esquadra va llepar-li la cara i li va tocar el cul a una periodista que era a peu de plaça treballant en la transmissió en directe que estava fent La Xarxa. I ara el debat és sobre l'alcohol que aquell individu havia consumit. Perquè és que ara hem descobert que a les diades castelleres es consumeix alcohol. Sí, i li diré més, les colles fan esmorzars de forquilla i de cullera. I allà cau algun got que altre de vi. I fins i tot algun carajillo. Escolti, però el problema no és l'alcohol sinó l'individu. Fotre's 10 cerveses (o 10 cubates, o 10 whiskys) no implica anar agredint sexualment a la primera dona que trobes. Millor no beure-s'ho, però no pel fet de fer-ho et converteixes en un agressor.

L'origen del problema de la violència sexual i física contra les dones no és l'alcohol, sinó l'agressor. Que l'alcohol influeix en segons quins casos? Segur. Però són agressors que beuen, no bevedors que agredeixen.

Per tant, no hem de deixar de fer correbous perquè els toros fereixin diverses persones sinó perquè ja som al segle XXI. I la culpa de les agressions a les dones no és de la cervesa sinó dels agressors. I quan l'agressor és un mosso, el problema encara és més preocupant.