Noi (i noia), hi ha gent que està de pega. Per exemple, el pobre Tebas. Javier Tebas, el senyor Lliga de Futbol Professional (LFP). Resulta que hi ha un equip, el Fuenlabrada (ciutat situada al sud de Madrid), que ja té diagnosticats 28 casos de coronavirus. Si la cosa continua així aviat aquest club tindrà més positius, oficialment, que tota la Comunidad de Madrid junta, una fita certament històrica. Això sí que és mala sort, no troba? La LFP dient-nos que la competició tornava amb totes les garanties i van i no se li contagien ni un, ni dos, ni tres. Ni quinze. Ni vint. Ni vint-i-cinc. No, vint-i-vuit. En un sol club. Però encara és més mala sort que el metge del Fuenlabrada hagi admès que va signar un informe on recomanava a tota la plantilla que es quedés a casa fent quarantena i no viatgés a Galícia a jugar el famós partit contra el Deportivo de A Coruña que va ser l'origen del cas i que aquest informe va enviar-lo a la LFP. Per cert, un metge que quan es va saber el que havia succeït, i preguntat per l'informe, va dir que sí, que va signar-lo, però que no en recordava “la redacció exacta”. Mala sort i mala memòria no recordar si en un informe has avisat o no del perill de contagi per coronavirus de la totalitat de la plantilla d'un club professional de futbol. Situació que empitjora quan després surt el club i diu que l'informe és fals. O sigui, una manera com una altra de dir que el metge menteix i que algú s'ha entretingut a fabricar un informe. Sense aportar cap prova ni dir-nos qui ho ha fet ni per què.

I molta més mala sort quan el president del Fuenlabrada, Jonathan Praena, diu posteriorment que la Liga coneixia els quatre primers contagis però tot i així els van obligar a viatjar per jugar el partit. En resum, hi havia informe però no recorden de què anava, després era fals i al final existia perquè va servir per avisar la Liga, que no en va fer ni cas. El que li deia, han estat de pega.  

Però si vostè creia que la mala sort s'havia acabat, vostè estava en un error. Tot això ha passat amb un club que es diu Fuenlabrada. ¿I vostè no sabrà, per casualitat, qui va assessorar-lo jurídicament fa dos anys, demanant per la feina una minuta de 130 mil euros? Mooolt bé! Siiií, va ser Javier Tebas i quan ja presidia la LFP. President de tots els clubs de dia i oferint serveis professionals a un d'ells de nit. Molt bonic.

Però no se'n vagi encara perquè és que aquí alguns han trepitjat moltes cacones. Perquè en el súmmum de la mala sort resulta que, ai las, el fill de Javier Tebas és secretari del consell d'administració i assessor jurídic d'un club del sud de Madrid. Imagina quin? Caraaai ho ha tornat a encertar! Vostè avui ho està petant!!! Sí, sí, del Fuenlabrada. Quines coses que passen al planeta Terra i més concretament a Fuenlabrada, oi?

Una terrible dissort a la que encara hi cal afegir un nou element en forma de titular de fa tres mesos:

Tebas

Marededéusenyor, que al final aquesta família no haurà trepitjat unes cacones de pequinès sinó els efectes de la gastroenteritis d'un 'Patagotitan mayorum', un tiranosaure de 70 tones de pes, 40 metres de llarg i un coll que arribava a l'alçada d'un setè pis. Que miri que ja és mala sort trobar un exemplar i que se li hagi posat malament el dinar justament a Fuenlabrada.

Però a la vida no tot és mala sort. Tinc una bona notícia per a vostè: desaparec. Felicitats per la part que li toca, gràcies per la paciència i fins a sempre!