El cas d'Emèrit I és intolerable. I una vergonya. I una presa de pèl. El fet en si, molt. Però també la gestió de la crisi. A servidor de vostè el molesta molt que li fotin la cartera, però encara em molesta més que quan vaig a denunciar-ho em detinguin perquè el xoriço m'ha denunciat a mi per dur cartera. Ara bé, això no vol dir que ens facin passar bou per bèstia grossa. I això està passant amb Corinna i seu ventilador de la merda.

La senyora Larsen té tot el dret a dir el que sigui per defensar-se i per defensar el seu patrimoni, independentment que l'hagi aconseguit de la manera que l'ha aconseguit. I la justícia suïssa, a la qual sí que es pot qualificar de justícia i no com a d'altres, és qui ha de decidir si diu la veritat o no. I si els seus advocats li han aconsellat que dispari a Emèrit I per elevació, doncs miri, són estratègies. Però això no vol dir que cada cop que aquesta senyora obre la boca, tot el que diu sigui cert. I aquí és on entrem els mitjans de comunicació.

Per què creu vostè que Corina Larsen concedeix entrevistes? A la BBC o al full parroquial de la Seu d'Urgell. Doncs per instal·lar en l'opinió pública un relat on ella és la bona i Emèrit I un corrupte de primer nivell. I servidor creu que ell ha fet tot això que ella diu que ha fet? Possiblement, però potser no tot. Ella pot dir que com a president del Barça, Bartomeu ha pres almenys una decisió encertada. O que Cayetana no acabarà a Vox. O que els desinfectants de mans que obliguen a posar-nos en alguns establiments són de total confiança i no una barreja d'àcid fluoroantimònic, salfumant, calç viva i salsa de patates braves a granel servida a les cinc de la matinada al Mesón Punk Tumaka.

I ella pot dir que li sembla increïble que “estiguin convertint 40 anys de modus operandi d'una empresa familiar en un focus sobre una persona —ella mateixa—, perquè hi deu haver centenars de comptes en altres jurisdiccions”. Però que ella afirmi això en una entrevista no vol dir que sigui cert. O no tot. I quan els mitjans fem el titular sobre l'entrevista a la BBC hauríem de deixar clar que això és el que ella diu, però no titular donant per fet que existeixen realment aquests “centenars de comptes”. El matís és important. Insisteixo, no perquè no ho cregui possible, no perquè probablement no sigui veritat, sinó perquè no podem despatxar com a certes les estratègies de defensa pròpia i atac aliè.

Perquè en aquesta edat d'or del periodisme on la gent cada cop es creu més el que diu a Twitter el primer passavolant que el que publiquem els mitjans, ha passat massa sovint que han sortit en portada i a cinc columnes greus acusacions contra persones perpetrades a base de declaracions interessades, de presumpte periodisme d'investigació que era pura merda elaborada amb detritus o informes policials falsos. I no, no soc ningú per donar lliçons de res, però no m’agrada que linxin els altres amb el mateix sistema que han emprat per linxar els meus o a mi mateix. Encara que pugui posar la mà al foc que els altres són una colla de lladres i de corruptes prevaricadors que no pagaran pels seus delictes.

I ara ja em pot dir babau.