Avui, nens i nenes, amb tots vosaltres el conte del Rei elèctric, el seu cotxe també elèctric i les bateries elèctriques. Recordeu que tota coincidència dels fets aquí explicats amb la realitat és pura ficció i/o casualitat. I per si no quedés prou clar, recordeu també que sempre és una decisió encertada tenir a mà el telèfon d'un bon advocat (o advocada) penalista. Bé, a banda de disposar sempre d'una petita bossa amb els efectes personals mínims per si et vénen a detenir mentre ets a la cuina de casa teva preparant un fricandó.

Tral·larà, tral·larà, hi havia una vegada un Rei que va anar a un acte on una companyia molt important de cotxes que comença per Volks i acaba per Wagen presentava la seva estratègia empresarial a mig termini. Concretament sobre la fabricació de vehicles elèctrics. Però, ai las, casualitats de la vida (perquè la vida està plena de casualitats, també als contes), poques hores abans una ministra del Gobierno del país on regnava aquell Rei tan elèctric havia comparegut per anunciar la creació d'un consorci públic-privat que seria l'encarregat de construir a Espanya la primera planta de fabricació de bateries per a cotxes elèctrics. Vaja, el futur. On? Bé, el país del Rei i del Gobierno que ens ocupa era molt gran i no necessàriament aquest anunci havia d'implicar que la nova empresa s'instal·lés a la zona on el Rei elèctric havia anat de visita. Però molta gent s'ho va pensar.

Total, que el Rei elèctric va anar al llogarret on l'empresa de cotxes en qüestió hi treballava des de feia mooolt anys. I, com a Rei elèctric que era, va agafar la bandera del projecte i es va posar a córrer mentre cridava “Això és meeeeu! A veure si m'atrapeu!”. I, naturalment, es referia a la bandera però, sobretot, al projecte. Perquè la maniobra elèctrica consistia en oferir la imatge de que sense Rei elèctric, l'electricitat era impossible en aquell pintoresc llogaret, també conegut com “el nordeste”. Vaja, que es tractava de tapar, menystenir i fer el pont a allò que vulgarment es coneix com “les autoritats locals” i no deixar anar la bandera sota cap concepte (“baix cap concepte”, que diria Josep Lluís Nuñez).

I així va ser com el Rei elèctric, el mateix que en èpoques no gaire llunyanes havia pressionat personalment diverses empreses perquè marxessin del llogarret també conegut com a “nordeste”, ara s'erigia com el seu salvador. Això als contes se'n diu màgia, somnis i fantasia, però a la vida real se'n diu “é uquenià” i sembla una maniobra difícil d'entendre, però no ho és gens. ¿Primer descapitalitzar i arrasar l'alt teixit empresarial d'una zona per després posar-se la medalla de que s'ajuda a construir un teixit empresarial a la zona? Bé, això ho haureu patit moltes vegades a les vostres pròpies carns, com a nens i nenes que sou. Us prenen a hòsties la vostra joguina, que és VOSTRA perquè heu decidit que és amb la que voleu jugar-hi, i després us en donen una altra que, sí, que també és una joguina, però resulta que és un giny controlat a distància. I ja se sap que passa quan jugues amb una cosa que mouen altres, que acabes jugant al que ells volen.

I així fou com el Rei elèctric, el seu cotxe també elèctric i les bateries elèctriques van servir per ensenyar el camí correcte que els nens i nenes bons minyons han de seguir si no volen quedar-se sense cap joguina. I el Rei i els seus súbdits van ser molt feliços i van menjar molts anissos. Concretament de la marca Abu Dhabi, que regularitzen la flora intestinal i et vacunen de dos en dos.