Ara sí que s'han creuat totes les línies vermelles. I també les morades. I mai millor dit. Els comuns han decidit, crec que aquest cop d'una manera definitiva, destruir les nostres tradicions nadalenques més arrelades. Les més nostrades. Les més d'aquí. Les de casa. No les que ens imposen de llocs que no sabem ni on són. No, no, les tradicions de tota la vida. Fins ara tot havien estat provatures, simulacres, per anar apamant el terreny i acabar donant-nos l'estocada definitiva. Aquesta d'ara.

Gràcies a una piulada d’en Quim Monzó he conegut una notícia que han avançat els companys (i les companyes) de BTV, la televisió municipal del cap i casal i de la ciutat que un dia fou de fires, congressos i d'hotels oberts. És tan bèstia (la notícia) que si està dret (o dreta) segui, sisplau. Si està en un transport públic, toqui allò de l'alarma i, de pas, trenqui el vidre aquell que protegeix el martellet. I després m'explica si costa molt trencar-lo, que és una cosa que sempre em pregunto quan ho veig. Si està llegint això mentre condueix, faci el favor de parlar també pel mòbil, per acabar de vulnerar una miqueta més el codi de la circulació. I si en aquest precís instant està assassinant algú, perquè resulta que vostè és un sicari (o una sicària), estigui per la feina, hoooome! (o dooooona).

Resulta que... perdó, és que no sé com donar-li una notícia com aquesta i se'm fa un nus a la gola... resulta que aquest any, la plaça de Sant Jaume de BCN... NO TINDRÀ EL FAMÓS PESSEBRE!!! Estic dessolat. I Barcelona i Catalunya també. Lògicament. Però, però, però... però qui s'han cregut que són? Però, com poden furtar-nos l'essència del Nadal, allò que per a molta gent són “els Nadals”.

Nadal és la loteria, els torrons, l'amic invisible, els canelons i posar a parir el pessebre de la Plaça Sant Jaume de BCN. Sense la seva presència, de què parlaran ara els tertulians? De què discutirem des del dia en que l'instal·lin fins que el desmuntin? Com ompliran els informatius i els diversos programes de TV i de ràdio l'espai que tenien previst dedicar-li al pessebre amb aquells reporters preguntant-li la opinió a la gent. La típica senyora gran encantada “amb aquestes coses modernes dels joves, que no entenc però que m'agraden molt”. I aquell senyor indignat amb la “patotxada” (si, ja sé que la paraula és incorrecta però, quin culpa en tinc que el senyor digui “patotxada”. I que digui que els que l'han instal·lat són uns “simbergüensses”). I ara de què es queixaran els regidors de l'oposició? Era un dels seus minuts de glòria de l'any que ara els ha estat furtat. El pessebre era el moment idoni perquè Manel Valls fes unes declaracions des de París dient que BCN és poc cosmopolita. I perquè en Josep Bou, i Costa, i Font, i Barceló, i Fontarnau, i Pujals, i Sendra, i Soler, i Berenguer, i Solà i Puigdesens es presentés allà davant amb un pessebre-pastis elaborat al seu obrador. En plena pandèmia, només ens faltava això!!! Més tristesa a la nostra vida!

Tot i que el tinent d'alcalde de Cultura de l'ajuntament de BCN, Joan Subirats, ha explicat que la culpa d'una absència que és inadmissible és, precisament, de la pandèmia. Perquè “el pessebre generava aglomeracions significatives” que cal evitar. I el paio s'ha quedat tan panxo. A veure, què és primer poder discutir sobre el pessebre de la Plaça Sant Jaume de BCN o la salut? ¿Què és primer, la famosa R o complir amb la tradicional tradició de barallar-nos per un pessebre representat per unes capses plenes d'objectes, o per unes cadires buides sense cap figura, o per un butaner fent de pastoret, o per aquelles boles de neu transparents?

Colau, això no t'ho perdonaré mai!!! NO HI HA DRET!!!