Des del nacionalisme espanyol sovint es demana al món indepe que faci autocrítica. Així a l'engròs. Doncs bé, amb una greu crisi diplomàtica al damunt i, a més, patint-la amb el seu més gran íntim enemic, estaria bé que aprofitessin ells per fer-se-la. Material en tenen. I per donar i per vendre. Sí, sí, aquí hem acabat devaluant les institucions, cert. Però no som un Estat. Per tant, no podem cometre el pitjor dels pecats possibles quan formes part d'aquest tipus d'ens: la deslleialtat institucional, que en un territori tan constitucional com aquell hauria de ser fins i tot pecat. Mortal.

Per motius partidistes, per quatre miserables vots i per dos titulars a la portada de diaris que no llegeix ningú, el cap de l'oposició ha usat de manera partidista i demagògica el que els del seu bloc ideològic qualifiquen com a “invasió territorial d'Espanya”. SEN-SA-CI-O-NAL! Era d'esperar que el que va lliurar-se de la “mili” per art de màgia i no ha pencat en sa vida hagi anat allà a fotre-li cinquanta-tres camions de líquid inflamable i seixanta-quatre de mercaderies perilloses a l'incendi. Esclar, no sap fer res més i aquest és el seu únic discurs possible adreçat a votants que piulen coses com aquesta:

Piulada

Però que qui passa per ser un partit de govern, institucional i d'ordre tregui el ventilador dels fems justament ara i per la causa que els ocupa, és un espectacle que confirma la sospita: per tal d'aconseguir el poder, se'ls en refot tot. El cas és que només amb l'exposat fins ara ja tenen per fer-se autocrítica fins Nadal. Del 2037. I de cara al vespre. Aquell moment en que ja han estat buidades totes les ampolles de licors d'herbes i van a per la de Cynar i la del licor que porta una sargantana dins l'ampolla. Però encara hi ha més.

El Govern Més Progressista de la Història (GMPH) fa coses que aplaudeix la màxima bèstia negra del progressisme hispà, el terrible Salvini:

Salvini

Traduït literalment, el que està dient és “Espanya (amb un govern d'esquerres) desplega l'exèrcit a les fronteres per bloquejar l'entrada il·legal. Esperem notícies del Ministeri de l'Interior”. Traduït políticament, el que està fent és usar la decisió de Pedro Sánchez de treure a passejar uns quants tancs per Ceuta per reclamar al govern italià que faci el mateix.

I si seguim parlant d'autocrítica, tots aquells que han usat les barbaritats habituals de Salvini per carregar políticament i ideològica contra l'independentisme, qualificant-lo de feixista, nazi, xenòfob i el bla, bla, bla habitual, ja poden començar. No hi ha pressa, sempre porto una cadira plegable per moments com aquest. Vaig pel món amb ella i quan és necessari la planto per poder observar amb calma la cosa. Però seria un detall fer-ho abans del 2037. Molt abans que s'acabin els licors d'herbes.

I si volen tenir sobredosi d'autocrítica, dos casos d'afonia: 1/ el jusapolisme que aquest cop no ha anat a salvar Espanya cridant “a por ellos”, i 2/ I com a aparador final, que inclou un apartament a Torrevella i un cap de setmana a Marina d'Or, la reacció del rei Felip VI. Sentim-la en aquest vídeo:

Noi, això de no voler molestar el germà petit del teu pare -i per tant, oncle- i atrevir-te només amb el dèbil al que pots destruir perquè no té amb què defensar-se, converteix en Harpo Marx a qui el 3-O no només no va callar sinó que va plantar la llavor de la seva desaparició institucional de Catalunya. Catalunya, aquest lloc del qual, segons tinc entès, encara és rei. Com de Ceuta.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat