Avui havia de ser aquell dia en què tothom sortiria de les grans ciutats per anar a pagès. A escampar la boira. Perquè com que entre setmana no hi ha confinament perimetral, ara vagin passant cap a la natura, que és gran i hi ha lloc. Però no m’aparquin tot al mateix lloc, sisplau. (Incís: qui m'havia de dir a mi fa nou mesos que acabaria escrivint “confinament perimetral” amb la mateixa naturalitat que Dembélé es lesiona).

Doncs bé, al final ha passat al contrari. O sigui, el que la gent ha col·lapsat ha estat el centre de les grans ciutats. A migdia les ràdios explicaven que a BCN han hagut de tancar els accessos en cotxe als aparcaments de la zona de plaça Catalunya per excés de vehicles. I en moltes altres ciutats l’embús es desfarà, aproximadament, per Sant Esteve. Però ja a última hora del dia. Memorable!

I aquí s'obre novament l'apassionant debat titulat “Economia o salut” que arrosseguem des d'allò que ens van dir del “Obrim l'aixeta perquè som un país pobre que no pot pagar ajuts als milers de negocis tancats”. I tots hi vam estar d'acord. I n'hi va haver que encara van demanar una miqueta més. Perquè va ser permetre obrir i desenes de sectors sortir com un sol home (i una sola dona) a reclamar que a ells els deixessin molt tot. Però és allò altre que ja he escrit més cops del “Jo ho faig tot molt bé i la culpa és dels altres”. I el Gran Teatre del Liceu de BCN demanant més aforament n'és l'últim exemple. Molt bé, doncs ja hem obert per evitar la ruïna del 100% del petit comerç i de la restauració. I la gent, què ha fet? Doncs anar-hi a comprar. Coi, si les botigues estaven obertes, ens han dit que gastem per recuperar l'economia, avui era pont, ens recomanaven no sortir de les ciutats, fa el temps d'un embaràs sencer que no consumíem i justament ara ve Nadal, què volien que fotés el personal amb la seva vida? Fer un Lari-mago Pop-mag Magoo i autodesaparèixer de si mateixos? Doncs no, tothom ha sortit a comprar. Lògic. I coherent.

I així ha estat com ens hem amuntegat a la porta de les botigues i hem omplert els grans magatzems, unes imatges que entren en contradicció total amb la prohibició de permetre obrir els centres comercials. Però és que vivim en una contradicció permanent. En tot. I en això també. Hem passat del “per què sí el transport públic on tothom va amuntegat i no les escoles” al “per què estan oberts els centres de El Corte Inglés i no Les Gavarres, l'Espai Gironès o La Maquinista?”. I ens ho preguntem perquè ningú ens ho ha explicat. I avui ho hem fet mentre les nostres bosses plenes de regals eren a tocar de les bosses de regals de milers de bombolles alienes a la nostra. Perquè ara ja no som persones, som bombolles.

Hem passat del gran embús al pàrquing del Montseny al del pàrquing Saba de la plaça Major de Vic o al Blondell de Lleida. Perquè si obres l'aixeta, l'aigua raja. I quan això passa, el que no pots fer llavors és queixar-te perquè has quedat xop. El millor resum de tot plegat l'ha fet la usuària de Twitter @mramoneda (Mònica Ramoneda) amb la següent piulada: “Els deures de la meva filla pel pont: Descriu on has anat d'excursió, quin clima feia, si era platja o muntanya... SENYORA MESTRA, QUE NO ES POT ANAR ENLLOC”. Doncs el món de la contradicció és exactament això.