Un parell de generacions vam créixer amb els dibuixos animats del “Correcaminos”. Es deia així en castellà perquè llavors només hi havia una sola cadena de TV, que era espanyola tota ella, i els noms de les coses eren en castellà. I així hem sortit d'adoctrinats uns centenars de milers d'éssers vius bípedes.

Si vostè ja té una edat i li ve de gust, aquí té un recordatori. Si vostè és més millenial i vol saber de què anava la cosa, li presento qui en l'original anglès es deia “Roadrunner”:

Les aventures d'aquest personatge que anava pel món a gran velocitat exclamant un únic “beep, beep” consistien en això, en córrer d'un lloc a l'altre esquivant les trampes que li anava parant un coiot que volia atrapar-lo per menjar-se’l.

I ara vostè em preguntarà: “I què carai té a veure en Roadrunner amb en Josep Borrell perquè s'hagi creat el Borrellcaminos?”. Miri, ho sento, és que quan el veig (a Borrell) no puc evitar associar-lo (amb el personatge). El problema és que quan em miro al mirall hi veig el coiot, el pobre que sempre es quedava amb un pam de nas, que sempre rebia i que sempre acabava burlat.

En Josep Borrell, com en Roadrunner, no para d'anar d'aquí cap allà i d'allà cap aquí. Ara és ministre, ara és candidat al Parlament Europeu, ara és diputat a l’Eurocambra, ara deixa de ser-ho perquè (ens diuen) que ha de continuar fent de ministre ja que la cosa va pel pedregar i sense ell s'enfonsa el planeta...

Piulada Borrell

... i finalment no és ni eurodiputat ni ministre perquè ha estat anomenat “alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat”. I tot això en només una setmana! Beep, beep! I vostè i jo que ens ho mirem. I, com el coiot, som els que acabem caient pel penya-segat. I, mentre caiem, es va sentint l'efecte com de xiulet que anuncia la patacada indefugible, aquell cop sec que ens deixa de la mida del paper de fumar.

Si no ens diuen la veritat en una cosa com aquesta, que total era senzilleta d'explicar i no tenia malícia, imagini's com funcionen les coses grosses. Era molt fàcil sortir i dir-nos: 1/ en Borrell ara és eurodiputat però el volem col·locar en un càrrec superior; 2/ com que la negociació no va bé, es constituirà abans l’Europarlament que es triaran els càrrecs; 3/ en Borrell ha de plegar d'eurodiputat per optar a càrrec; 4/ mentre pilla o no pilla càrrec seguirà fent de ministre a veure si el col·loquem; 5/ si el col·loquem, fantàstic, i si no, ja ho veurem. 6/ I per aquest motiu, fem tot això. 7/ Bona tarda!

Millor explicar-ho que enganyar-nos i que ens quedi la sensació que ens han pres el pèl. En Borrell ni plegava per “les actuals circumstàncies”, ni era “més necessari com a ministre d'Exteriors”. Ens han mentit i tots ho hem vist.