Se'ls ha girat molta feina. Als autoanomenats “defensors del bilingüisme”. Sí, home (i dona) són aquells que només ells (i només elles) parlen de bilingüisme i que ho fan per dissimular perquè realment parlen de monolingüisme. Concretament del seu. Perquè si t'omples la boca defensant el bilingüisme però sempre ho fas usant una sola llengua, que resulta ser sempre la mateixa, és com si dius que practiques el poliamor però sempre t'enllites amb la teva parella de tota la vida, que és amb qui et vas casar de blanc a Montserrat i amb qui vas fer un convit on s'hi van servir dàtils amb bacó i còctel de gambes amb salsa rosa i enciam iceberg.  

I per què se'ls ha girat feina, em pregunta ara vostè? (als bilingüistes constitucionals, no als senyors i senyores poliamor). Bé, doncs perquè justament ara la realitat els dona l'oportunitat d'exercir el que tant han reclamat des que van descobrir que la millor manera d'intentar crear dues Catalunyes era a través de la politització de la llengua mitjançant uns grups tan minoritaris com misteriós és el seu finançament. És un ocell? És un avió? Noooo, és un bilingüista constitucional vestit de superheroi (o de superheroïna) que ha llegit l’Enquesta de Joventut 2020 impulsada per l'Ajuntament de BCN i vola veloç al rescat del català. Txantxatxantxan txantxatxan, txantxatxantxan txantxatxan txan txan (sí, efectivament, és la música de Superman).

I per què estan de dol, em pregunta també vostè? Bé perquè després de tants esforços, tant de capital invertit en activitats i en propaganda i tantes hores de presència al monopoli televisiu de les cadenes privades espanyoles no han servit de res i l'enquesta demostra que el bilingüisme és inexistent als llocs de Catalunya amb més població. Vaja, que han fracassat en la seva creuada.

Les dades, com el cotó, no enganyen: 1/ Durant els últims cinc anys el percentatge de joves barcelonins que tenen el català com a llengua habitual ha baixat un 7,2%, passant del 35,6% al 28,4% i 2/ En aquest temps l'ús del castellà ha augmentat un 5,6%, pujant del 56,5% fins el 62,1. Per tant, i veient aquesta enorme diferència del 33,7% a favor del castellà, no dubto que les diverses -i sempre combatives- associacions bilingüistes començaran una creuada en defensa del català. Encara que sigui per justificar la seva existència conceptual. I, seguidament, exigiran que la immersió lingüística a les escoles no només no es modifiqui a la baixa com alguns pretenen sinó que es reforci a un nivell adequat a la realitat existent.

Ah, que vostè no creu que això passi? No? Carai! I per què? Ja, al País Valencià, per exemple, i amb un retrocés molt més evident de la llengua minoritària, allà el bilingüisme constitucional mai ha obert boca. El domini de la seva llengua ja és prou evident i no els cal disfressar-se d'equidistants per justificar que el que els molesta realment és que es parli l'altra llengua de forma i manera habitual. Doncs fixi's, no ho hauria dit mai. Sort de l'enquesta...