Què, ja ha vist les xifres d'avui del coronavirus, oi? Anem pel pedregar. Està claríssim. Bé, o no tant, perquè en altres moments hem estat molt pitjor. Me les he mirat i estic molt preocupat, però tampoc hem de preocupar-nos en excés. El que està clar és que la R, la corba i el rebrot mostren quina és exactament la realitat. I qui elabora aquestes dades estan fent una feina molt bona, molt professional i molt necessària, però sospito que se les fan venir bé per anar-nos dirigint i controlar-nos. Ja va denunciar-ho en Miguel Bosé, que ara l'han fet callar perquè deia veritats com a punys, que el pobre està molt perjudicat i algú que se l'estima li ha dit que millor que calli per no fer més el ridícul.

Ara, que les dades són lògiques perquè venim del famós pont de la Puríssima. Que ja no ens en recordem, que tothom va tirar pel dret com si no hi hagués demà. Les carreteres plenes, els restaurants plens, les botigues plenes... Estava tot tan a rebentar que fins i tot vam comentar-ho al sopar de la colla de la urbanització que vam fer a Cal Pep que, sí, està lluny de l'apartament, però és un restaurant que val molt la pena. Ei, que vam estar a punt de no trobar-hi lloc perquè, com que érem 15 i tots els que van venir de BCN volien sortir a sopar... Però escoltin, no els diuen que es quedin a casa? Doncs facin cas, hòstia! Ah, i la cosa més horrorosa és que la majoria vam fer caravana dimecres, perquè com que el dijous ja hi havia la caravana dels que s'avançaven a la prohibició de sortir divendres, nosaltres ens vam avançar a l'avançament de l'avançament.

Total, que està molt bé això de l'horari europeu de sopar a les 8. Ja era hora! A veure si comencem a civilitzar-nos! Però al Pep de Cal Pep li ho vam dir ben clar: “el que no pot ser és que a un quart de deu comencis a fer-nos fora del restaurant. I els gintònics, què?”. L'horari europeu aquest és una merda perquè és com fer-nos fer un berenar-sopar. No, i ara resultarà que voldran que siguem alemanys. I no ho som, carai. Allà se’n van a dormir aviat perquè fa fred, però nosaltres som mediterranis! Que els costaria deixar-nos sopar fins a les onze? Això és en Bill Gates que vol acabar amb la nostra cultura i imposar-nos la seva.  

I ara ve Nadal. I està tot obert. Inclosos centres comercials i pistes d’esquí. I vinga aglomeracions. I vinga risc de contagi. Com no volen que les dades siguin les que són? És que és impossible que anem bé. Perquè era inadmissible que no permetessin obrir els centres comercials. No s'entenia per què els grans magatzems sí i ells no. I ara tots a comprar-hi com a bojos, amb el risc que això comporta, perquè cal anar a consumir-hi per recuperar l'economia.

I mentre, Europa ho està tancant tot. I és normal perquè les seves dades són molt preocupants, sobretot comparades amb les nostres. Però com que estem governats per gent que no controla la situació, nosaltres ja tenim aquí la tercera onada i el que haurien de fer és també tancar-ho tot. Avui mateix. I és intolerable que vulguin tancar-ho tot per destrossar-nos el Nadal. Que, imagini's si van en contra nosaltres, que ja es pot ni dir “els Nadals”, ni “el cagatió”, ni “la Nitbona”. Ens estan prenent fins i tot les expressions més nostrades. Que és una vergonya la gent aquesta que diu “els Nadals”. Que no, hòstia, que no, que és EL NA-DAL, en singular. I és el tió, no el cagatió. I la Nitbona és una traducció patètica de la Nochebuena, que aquí no l'hem celebrat mai i com ens agrada a casa la nit de Nadal.

Doncs això, com li deia, que ara ens volen destrossar el Nadal, l'única època de l'any que, des de sempre, ens reunim tota la família. Menys l'any passat, que amb el meu marit vam anar a Bali i vam deixar els nens amb els avis. A què fotre-hi? Res, per aprofitar una oferta. Perquè, miri que allò és lleig de collons. Per cert, una gent molt senzilla, que no tenen res però somriuen. O això va ser a Etiòpia? Sí, que és on vam anar el Nadal de fa dos anys. ¿O fa dos anys va ser quan vam anar a Tenerife perquè no ens agrada el fred? Ai no ho sé, però és increïble que vulguin robar-nos un Nadal i un Sant Esteve sense aquells àpats tan entranyables a casa dels pares i dels sogres. Amb la carn d'olla i que no hi falti mai el peix. A casa, un Nadal sense peix ni és Nadal ni és res. Sobretot des d'aquell any que no havíem encarregat res perquè no vam recordar quin dia era Nadal i vam haver de descongelar unes barretes de lluç arrebossat. Però això va ser fa cinc anys quan vam anar a Nova York o ja en fa sis?

Nadal ha vingut per quedar-se. Com les vacunes. Que, per cert, a casa ens agrada molt que sigui l'empresa Reig-Jofre qui les fabriqui aquí, perquè representa la catalanitat total amb un nom que és molt nostre, que ja està bé això de triar expressament una empresa que es digui Reig-Jofre per fer que a Espanya tinguin dificultats per pronunciar-la. No hi ha dret. I, per cert, ¡que visquin les vacunes i que visquin les farmacèutiques que les fabriquen!, unes empreses modèliques que treballen per la nostra salut. I visca la monja Forcades!, la veu necessària per denunciar la manipulació de la informació i els interessos ocults que amaguen totes les farmacèutiques.

I ara ho deixo estar perquè crec que m'acaba d'explotar el cervell i hauria de recollir els trossos. Que ja té nassos que hagi de recollir jo els meus propis trossos. El Govern no pensa fer res?