El dia 8 de gener del 2020 passarà a la història de la TV. Mundial. El programa “Planeta Calleja”, que dirigeix Jesús Calleja, va endur-se Ana Botín, presidenta del Banc de Santander, a Groenlàndia. L'objectiu era conscienciar-la a ella i als espectadors de com ens està afectant el canvi climàtic.
Però el programa no passarà a la història per aquesta qüestió tan noble i lloable. Ni tampoc perquè la senyora Botín ens expliqués coses de la seva vida personal i de la relació amb el seu pare, Emilio Botín. No, aquest programa se situa ja a l’olimp de la televisió mundial perquè va ser emès simultàniament pels canals Tele5, Cuatro, Divinity, Energy, FDF i BeMad. És a dir, les sis cadenes de Mediaset van oferir exactament la mateixa programació a la mateixa hora. Era o Botín, o Botín, o Botín, o Botín, o Botín, o Botín. En diuen varietat.
Naturalment la senyora Botín té tot el dret a pagar-se de la seva butxaca, on hi ha diners gràcies als clients del seu banc, una campanya d'imatge (o 45) usant el canvi climàtic, les balenes, la gana al món, les guerres o la quinoa. I li diré més, em sembla fantàstic que, si li fa il·lusió, es construeixi un ambiciós pla per potenciar la seva imatge pública i presentar-se davant nostre com algú sensible i normal. Aquesta senyora té tot el dret a comprar els espais que cregui necessaris i on li vingui de gust per mostrar-nos que és com vostè i jo, però en molt ric.
Una altra cosa és el mitjà que accepta participar en la campanya, naturalment cobrant, i el que això implica. Perquè, esclar, ¿el dia que el Banc de Santander tingui algun problema o generi alguna mala noticia, Mediaset en parlarà o callarà? És la mateixa pregunta que ens vam fer aquell altre famós dia històric en que les portades dels 7 principals diaris de paper van estar ocupades per un anunci d'aquest mateix banc. Concretament sobre beques per a joves.
Imagino que aquestes campanyes, que estan molt pensades per gent que en sap molt, les fan perquè donen resultats. Ara bé, jo que de campanyes d'imatge (tampoc) no en tinc ni idea, crec que l'excés mai no és bo. No sé com ho veu vostè, però tinc la sensació que quan t'entaforen una campanya per totes bandes, és molt probable que els receptors rebem allò, no com un innocent programa d'entreteniment i de conscienciació sinó com el publireportatge d'un producte anomenat Botín, que te'l menges vulguis o no. ¿Calia passar-lo per les sis cadenes de Mediaset el mateix dia a la mateixa hora? Calia aquest excés? Era necessària aquesta allau botinesca?
Desconec quant ha costat aquesta campanya, però crec que han llançat els diners. Quan l'any 2010 la família Botín va regularitzar una deixa d'uns 2 mil milions d'euros (sí, sí, ho ha llegit bé, DOS MIL MILIONS D'EUROS) que tenia a Suïssa Emilio Botín Sanz de Sautola López, patriarca de la família, avi d’Ana Patricia Botín-Sanz de Sautuola O'Shea i pare d’Emilio i Jaime Botín-Sanz de Sautuola y García de los Ríos, no els va caler fer cap campanya. Van pagar els 200 milions d'euros de multa necessaris per regularitzar la situació amb l'Estat espanyol (sí, sí, DOS-CENTS MILIONS D'EUROS), i tema resolt.
I vostè va llegir llavors cap titular desqualificant al senyor Botín? Va llegir a la premsa algun editorial insultant-lo o vexant-lo? Dient que era un lladre? Que la seva família era “un clan”? Que traficava amb diner negre? Que era un corrupte? Que tenia una doble moral? No, oi? La seva imatge va quedar immaculadament impol·luta. I sense haver de sortir a totes les cadenes de televisió d'un dels grups de comunicació més importants d'Europa explicant-nos que tocava el piano, cuinava pasta o que volia haver estat periodista.