Dos-cents vuitanta-tres euros amb noranta-dos cèntims. Això és el que va dir ahir el Gobierno que va costar “aproximadament” (sic) el famós viatge en avió de Pedro Sánchez a Castelló del passat 20 de juliol per entrevistar-se amb el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i per anar a veure un concert del Festival Internacional de Benicàssim.

Dos-cents vuitanta-tres euros amb noranta-dos cèntims, una xifra que nosaltres, també aproximadament, no ens crèiem. I no ens la crèiem perquè és impossible. I també seria impossible en el cas que l'avió anés a pedals. O que el presidente hagués volat muntat en un pterodàctil. Vaja, que no.

I se suposa que ha estat aquesta impossibilitat material la que ha motivat que el Gobierno hagi hagut de sortir posteriorment a aclarir que aquests 283,92 € són les despeses de protocol generades els dies previs al viatge. I que l'import del viatge no el donarà perquè és informació classificada. Total, que els 283,92 € s’han convertit ja en un dels grans temes del 2019, cosa que indica que l'any tindrà nivell. Molt.

Per cert, tres petits incisos: 1/ és curiós com l'esquerra sempre ha d'acabar donant explicacions d'aquest tipus i, en canvi, als de dretes mai els qüestionen ni viatges ni vacances, 2/ esclar que aquest PSOE és esquerra... Si el tripartit VOX-PP-Ciudadanos diuen que és centre dreta, això d'en Sánchez és el súmmum del progressisme, i 3/ Abascal centre dreta! He, he, he, humor se escribe con P, P de em punxen i no em treuen sang. Dit això, tornem a la cosa.

Alguna cosa falla quan tu dius que ets transparent i quan invocant això et demanen per una xifra, en dones una de clarament ridícula i després has de matisar-la explicant que la xifra real no la pots donar perquè és secreta. Escolti, llavors per què existeix la transparència? O, més ben dit, per què en diuen transparència a una cosa que no ho és perquè no ho pot ser. Si no es pot ser transparent, per què en diem transparència?

Passa el mateix amb la declaració de béns i rendes dels polítics. N'hi ha que la fan de veritat (pobres il·lusos), però n'hi ha uns quants que declaren que després de no haver baixat en sa vida del cotxe oficial tenen un compte amb 2.500 € i un cotxe del 2004. I ningú els diu res. I no passa res. Per no parlar de la Casa Reial. Cada any ens donen una xifra de pressupost que no és creïble. I ha estat només a base de gent preguntant un cop darrere l'altre que ha acabat sortint algú a dir-nos que no, que el pressupost total és impossible de saber perquè a part de l'oficial hi ha unes quantes partides repartides entre diversos organismes de l'Estat. Quins? No se sap. Per què? Perquè és informació classificada. I així tornem a l'inici.

Cal aquesta farsa? No seria més fàcil deixar de fer veure que existeix la transparència? I ens estalviaríem la broma dels (aproximadament) dos-cents vuitanta-tres euros amb noranta-dos cèntims que ningú es creu.