Llegeixo al nostre diari que els socis de l’ANC s’han desmarcat de la direcció de l’entitat, refusant així l’opció d’abstenir-se o de votar nul a les properes eleccions espanyoles. La notícia em sembla sorprenent, en primer terme perquè m’havien explicat que l’Assemblea tenia com a missió auditar els partits independentistes, allunyar-nos de les misèries de les contingències de l’autonomisme i pressionar-los de cara al seu teòric objectiu; en definitiva, qualsevol cosa menys teledirigir l’opció de vot (o d’abstenció) dels ciutadans, la qual cosa hauria d’ésser fruit de la seva personal i intransferible deliberació. Però més enllà del resultat i del fet que la proposta de la direcció hagi estat desestimada, la cosa realment sorprenent és el fet que l’abstenció hagi estat la resposta més palpable a la crida de Dolors Feliu: només han votat 3.773 dels 40.000 socis amb potestat d’opinar sobre el tema.

Els socis de l’ANC comencen a estar-ne fins al capdamunt, de legitimar jocs de nens

Per molt que la majoria de participants d’aquesta mandanga interna decideixi que l’entitat cridi a votar el 23-J, la gràcia de tot plegat és que una immensa majoria dels socis de l’ANC ja no considerin aquesta agrupació un instrument pràctic. En aquest sentit, sobta que l’Assemblea hagi comunicat que continuarà amb la tàctica de “confrontació amb l’Estat”, quan el que caldria confrontar de debò és el pactisme infructuós dels partits independentistes amb Madrid. De tot plegat, se’n deriven alguns canvis. Abans que res, i voldria insistir-hi, que els socis de l’ANC comencen a estar-ne fins al capdamunt, de legitimar jocs de nens que només porten a reforçar la partitocràcia actual. En aquest sentit, i és una bona notícia, el fantasma de l’abstenció (a saber; l’opció que el poble reguanyi el poder als partits i les entitats que controlen) és precisament allò que ha convertit l’ANC en irrellevant.

Després de la desfeta d’aquesta consulta interna, entenc que Dolors Feliu —tot i tenir la cultura democràtica d’una funcionària convergent— hauria de presentar la seva dimissió; no únicament per haver perdut el plebiscit en qüestió, sinó perquè això demostra que no té cap mena d’autoritat ni coneixement de la seva pròpia base. Fet i fet, que la majoria de socis votants s’hagi abstingut (i que molts dels vots a favor de votar el 23-J provinguin de l’entorn de Junts) és la prova fefaent que la majoria dels independentistes més actius estem cercant vies d’acció política renovades que no passin pel control de les elits del país. A Òmnium són tan demòcrates que això de votar o abstenir-se no ho han ni consultat amb la massa social; però que ho hagi fet l’ANC mostra com, en definitiva, això de la democràcia sempre acaba destruint els invents de bomber. Lentament, dèiem, tot es clarifica.

En aquest sentit, les properes eleccions són un salt al buit no pas perquè Catalunya s’enfronti al feixisme ni d’altres bajanades similars, sinó perquè són els primers comicis en què els independentistes ordiran un contrapoder als virreis de l’estat a Catalunya. Jo felicito als socis de l’entitat que s’han quedat a casa, perquè són la mostra més fefaent que sovint el millor per destruir l’estat de coses imperant és no fer res. Així actuarem també el 23-J, un dia magnífic per fer el mec a la platja o onsevulla que ens plagui. Sortosament, l’ANC no només està ajudant moltíssim els abstencionistes. També ho estan fent els partits que, de moment, ens han presentat unes estratègies de campanya dissenyades per gent d’un caràcter proper a la inframentalitat; l’estrena de Francesc-Marc Álvaro com a tiktoker a Esquerra o l’ús d’un Pedro Sánchez virtual a Junts en són mostres prou fefaents.

Aquest serà potser l’últim article que dedicaré a l’Assemblea. Li he d’agrair molts anys de diversió i manifes molt currades. També polítics d’altíssima talla com ara Carme Forcadell o Jordi Sánchez, en remunerada jubilació. També la pobra Dolors Feliu, que ben aviat deixarà d’existir com a heroïna secessionista i qui sap si ens la trobarem en una guixeta qualsevol, amable i diligent, a l’hora de renovar-nos el DNI.