Una de les polèmiques de l’estiu (si és que es pot arribar a incloure en aquesta categoria) és sobre la suposada davallada dels anomenats influencers, és a dir, d’aquelles persones que aglutinen milers de seguidors a les xarxes socials i, gràcies a això, són capaces de moure aquests seguidors cap allà on vulguin, ja sigui per donar-los un consell de cuina, recomanar-los un viatge a un paradís caribeny o —directament— convèncer-los de la bondat d’invertir en criptomonedes.
En un món cada vegada més fragmentat en milions de nínxols, la publicitat, la propaganda i la comunicació s’estan reinventant sense que acabin de trobar la tecla màgica que doni pas a una fórmula exitosa. El vell món de la televisió i els mitjans tradicionals no acaba de morir i el nou de les xarxes socials està tan atomitzat que és impossible definir un mètode infal·lible sobre com monetitzar determinats productes, idees i negocis.
Les empreses no volen deixar els mitjans tradicionals mentre s’adapten a la realitat de les xarxes socials
Avui dia, a Catalunya, amb un 12 % de share a televisió pots ser líder aquella nit. Això vol dir que de cada 100 televisors engegats, 12 estan veient el programa més vist i els altres 88 estan veient coses tan diferents que cap d’ells no suma 12. I això entre les pantalles de televisió tradicional. A la mateixa llar segur que, al mateix temps, s’estan consumint sèries en una plataforma o, simplement, s’està perdent el temps amb l’scroll infinit d’Instagram, Tiktok o X. És per això que les empreses que volen vendre el seu producte, o els polítics que volen fer arribar els seus missatges, no gosen ni donar l’esquena als mitjans tradicionals ni deixar d’abocar-se a les xarxes.
És en aquesta barreja on apareixen personatges que necessiten tenir posat el peu en tots dos mons. Fa molts anys, quan van aparèixer les televisions privades, el Perich va fer una vinyeta a El Periódico en què ja definia aquest cercle viciós: "-Vostè per què surt per la tele? -Perquè soc famós. -I per què és famós? -Perquè surto per la tele". Efectivament, la necessitat d’omplir hores i hores de programació va comportar l’aparició de persones l'únic tret distintiu de les quals era, precisament, aparèixer a la pantalla a fer qualsevol cosa. Amb alguns matisos, aquest mateix acudit del Perich es podria traslladar avui al món influencer, que ha desdibuixat totalment la línia entre la fama i el mèrit.
Els influencers que tenen molts seguidors perquè aporten coneixement no deixaran d’existir
I és precisament per això que sí, que la bombolla influencer s’ha començat a desinflar. Però no en la manera en què hom es pot imaginar, sinó en un cert reequilibri entre el que té seguidors pel fet de tenir seguidors i el que té seguidors perquè té alguna cosa a aportar. Aquest segon grup continuarà existint i, efectivament, a les xarxes tindrà una eina molt valuosa de contacte amb el seu públic. Però el seu mèrit és, justament, que la seva vàlua no es determina en el nombre de seguidors que tenen, sinó que, precisament, tenen molts seguidors perquè tenen alguna vàlua que els distingeix respecte a la resta, ja sigui expertesa en criança, periodistes esportius amb molt bones fonts, brillants analistes polítics o cuiners amb anys d’experiència als fogons. Aquests han existit tota la vida, fins i tot abans que les xarxes, i seguiran i sobreviuran a modes, tendències i canvis d’algoritmes perquè el que tenen bo és el contingut, no pas la manera de transmetre’l, que això sí que pot anar canviant amb el temps. Preparem-nos, doncs, per a la desaparició dels influencers. Però simplement d’aquells l'únic mèrit dels quals era —precisament— dir-se influencers.