El verí de la ironia ha fet coincidir el capvespre de l’Espanya progre encarnada en ZP amb la publicació de la convocatòria de la selecció espanyola pel pròxim Mundial (curulla de cognoms catalans i de jugadors del Barça) en un vídeo presentat per Felip VI. Un sociòleg mullacalces tindria la temptació de dir que, a còpia de carregar-se el principal valedor de Pedro Sánchez i companyia, les elits mediàtiques-econòmiques dels nostres adorables enemics voldrien tornar a un bipartidisme fort, d’arrel jacobina però amb el rei fent de comparsa, encarnat en Felipe i Aznar, i sustentat en l’esforç dels catalans. Pel que fa a la iconografia, a Catalunya som gent més aviat austera i, a manca de vídeos, ens hem hagut d’acontentar amb la imatge de Salvador Illa fent-se el multiculti amb Bad Bunny a l’interior de la Sagrada Família (el president, ai las, deu desconèixer els afanys rupturistes d’aquest genial boricua).
Té certa conya que la roja vulgui encarnar la seva mística futbolera en la figura del rei, després d’uns anys en els quals la casta del quilòmetre zero s’ha dedicat a destrossar Joan Carles I, tot alimentant el somni d’una república aznarista de dretes. I encara té més gràcia que l’aparició de Felip VI s’esdevingui tot just quan els articulistes peluts de l’ABC i companyia especulen amb el fet que Pedro Sánchez pugui intentar salvar el seu futur polític amb la pastanaga d’un referèndum sobre la monarquia. En el fons, a tota aquesta penya li han vingut moltes ganes d’enaltir un dels monarques més peix bullit d’Europa —i de denigrar la figura històrica de ZP— perquè acusen l’antic president, amb raó, d’afeblir el pacte del 78 tot ressuscitant els fantasmes de la Guerra Civil amb el tema de la memòria històrica (fins i tot Josep Borrell va admetre que el conflicte fou causat per la independència de Catalunya).
Ja vaig escriure que la persecució judicial de Zapatero em sembla una barrabassada espantosa, però fins i tot podem treure alguna dada curiosa de les mandangues que s’inventa la UDEF. Sobta, per exemple, que una de les empreses investigades en aquest sumari per haver fet pagaments a l’antic president espanyol (la consultoria Thinking Heads) tingui com a treballador un antic capatàs d’Esquerra com Sergi Sabrià. Sé que fot molta mandra tornar a certs vodevils de la nostra politiqueta, però suposo que el lector encara deu recordar la cara del polític palafrugellenc, foragitat del Govern el 2024 per tot allò de la Trama B i dels cartells de l’Alzheimer, i misteriosament recollit de l’ostracisme per aquesta empresa pionera en temes de lideratge, estratègia i polles en vinagre semblants. Sabrià només és una de les moltes cares visibles que, fracassat el procés, s’infiltraren a la vida econòmica madrilenya.
Si els espanyols pensen que amb això, sumat al carisma dubtós de Felip VI, n’hi haurà prou per derrocar Sánchez... és que encara no coneixen prou la bestiola en qüestió
La Convergència dels anys noranta en tenia prou amb la corrupció de la suite del Palace per alimentar els seus líders a l’ombra. Ara els temps han canviat i, d’ençà del seu temps a la presó, Oriol Junqueras no només va decidir que es convertiria en el virrei català de Madrit, sinó que aprofitaria la seva bona sintonia amb Sánchez per anar col·locant gent propera a empreses d’influència estatal. Hi ha molts nanos casolans, en definitiva, que han acabat essent els independentistes de ZP, i diria que l’expresident els ha alimentat de forma honesta, car sap (li ho deuen haver ensenyat a Veneçuela) que la millor manera d’eliminar rivals polítics és tenir-los amb la panxa ben plena d’autonomisme. Estalviaré al lector la llista de prohoms que es troben en aquest grupet, perquè la investigació es fa amb un simple cop de Google.
L’ocàs de ZP podria comportar el definitiu Götterdämmerung de tota aquesta genteta que s’ha dedicat a viure de les engrunes del sistema, a la qual s’hi ha sumat finalment Gabriel Rufián com a comparsa, que no com a llebre iniciadora de la tendència. Però si els espanyols pensen que amb això, sumat al carisma dubtós de Felip VI, n’hi haurà prou per derrocar Sánchez... és que encara no coneixen prou la bestiola en qüestió. Caldrà estar atent al decurs judicial d’aquesta pantomima i també, només faltaria, a la repercussió d’un possible nou Mundial d’Espanya, ordit amb el cor i el sistema del Barça. Sembla que no hi tingui cap relació, però al món dels baixos instints, sovint les coses també les decideix la bimba. I ara l’estrella de l’equip no només és catalana, també té sang estrangera. Veurem, veurem.