Els Estats Units han recuperat el control sobre Veneçuela, el complex militar-industrial recuperarà també el control del petroli veneçolà i del tràfic de l’or que havia esdevingut una palanca dels militars. Ha quedat prou clar que l’operació s’ha dut a terme amb el suport d’una part del règim chavista que ha optat per trair el seu líder i col·laborar amb la seva captura. Les conseqüències d’aquesta intervenció seran immediates en alguns casos. Sense anar més lluny, si Cuba no rep el petroli que li subvencionava Maduro pot sofrir un col·lapse i el Carib pot esdevenir una zona de conflicte, atès que la intervenció estatunidenca afecta també interessos xinesos i russos. Tanmateix, el més transcendent és un retorn de les relacions internacionals a una estricta correlació de forces imperials, que és el que va donar lloc a la Primera Guerra Mundial.
En la seva compareixença d’ahir sobre la intervenció militar a Veneçuela i la captura del president Maduro, Donald Trump no va fer altra cosa que repetir potser amb un to més groller i propagandístic el que preveu el document National Security Strategy of the United States of America, de novembre passat, una declaració d’intencions sobre com pensa assegurar la primera potencia la continuïtat del seu lideratge planetari.
Els imperis que es van disputar el control del planeta en la Segona Guerra Mundial defensaven cadascú una ideologia, en canvi ara no hi ha un altre argument que la llei de la força
El document consta de 29 planes i en la cinquena afirma això: “Volem garantir que l’hemisferi occidental continuï sent raonablement estable i prou ben governat per prevenir i dissuadir la migració massiva cap als Estats Units; volem un hemisferi els governs del qual cooperin amb nosaltres contra els narcoterroristes, els càrtels i altres organitzacions criminals transnacionals; volem un hemisferi que romangui lliure d’incursions estrangeres hostils o de la propietat estrangera d’actius clau, que doni suport a cadenes de subministrament crítiques; i volem garantir el nostre accés continuat a ubicacions estratègiques clau. En altres paraules, afirmarem i farem complir un «Corol·lari Trump» a la Doctrina Monroe”. S’entén per hemisferi occidental el continent americà i com tothom recorda, la doctrina Monroe es resumia amb la frase “Amèrica per als americans”, en el sentit que cap altra potència havia d’intervenir a la regió.
Precisament per un conflicte de Veneçuela amb les potències europees els primers anys del segle XX, el president Theodore Roosevelt va formular el Corol·lari Roosevelt a la Doctrina Monroe, que proclamava el dret i el deure dels Estats Units d’intervenir en els països de la resta del continent quan els seus interessos ho requerissin. Vet aquí que Trump també vol figurar als llibres d’història i no vol ser menys que Roosevelt, per això eleva el seu document estratègic al nivell doctrinari: “Els Estats Units reafirmaran i faran complir la Doctrina Monroe per restaurar la preeminència nord-americana a l’hemisferi occidental, i per protegir el nostre territori i el nostre accés a geografies clau arreu de la regió. Negarem als competidors no hemisfèrics la capacitat de desplegar forces o altres capacitats amenaçadores, o de posseir o controlar actius estratègicament vitals, al nostre hemisferi. Aquest «Corol·lari Trump» a la Doctrina Monroe és una restauració potent i de sentit comú del poder i de les prioritats nord-americanes, coherent amb els interessos de seguretat dels Estats Units”.
Els dirigents europeus han denunciat la intervenció dels Estats Units a Veneçuela com un acte il·legal, una vulneració del dret internacional, i ho fa també per interès propi, perquè amb la llei del més fort, Europa sortirà perdent
Els fets estan inspirats en aquest text que és absolutament incompatible amb la Carta de les Nacions Unides, el dret internacional i el respecte a la sobirania dels Estats, però la realitat és que som davant de fets consumats que no tenen marxa enrere. Haurem d’estar pendents ara de com reaccionen els altres imperis en la repartició d’hegemonies que plantegen els Estats Units, però és segur que ni Rússia, ni la Xina denunciaran la violació del dret internacional. Ans al contrari, Vladímir Putin se sentirà més legitimat en tant que comandant de l’Exèrcit invasor d’Ucraïna. I si ara la Xina decideix annexionar-se Taiwan, Estats Units reaccionarà no pas defensant el dret internacional, perquè l’únic argument és la força. Els dirigents europeus, des de Pedro Sánchez a Marine Le Pen, han denunciat la intervenció de Veneçuela com una vulneració del dret internacional, precisament perquè Europa no és un imperi, no té una força militar pròpia, autònoma i amb comandament únic, així que només es pot refugiar en els principis de la igualtat sobirana dels Estats que els imperis, i especialment l’imperi americà, que era el que mantenia alguna flama, ha decidit que són principis caducats.
La Segona Guerra Mundial va enfrontar imperis, però la conflagració tenia cobertura ideològica. Les democràcies ho feien nom de la llibertat; el nacionalsocialisme i el feixisme eren ideologies totalitàries, el comunisme predicava l’emancipació del proletariat... Quina ideologia sustenta a cadascun dels imperis que no sigui estrictament els interessos propis? Tornem a 1914 i la llei del més fort, però sense Europa.